Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
nom substantiu
Esquema de la divisió del nom substantiu
Gramàtica
Categoria gramatical que designa tota mena d’éssers, concrets i abstractes (tota substància: d’aquí l’apel·lació de substantiu).
La gramàtica tradicional també ha designat el substantiu, alhora amb l’adjectiu, només amb el terme de nom
substantiu | substantiva
substantiu | substantiva
Filosofia
Que constitueix l’essència, la part principal d’una cosa, que n’integra els principis.
verb substantiu
Gramàtica
El verb ésser, anomenat també copulatiu, que dóna lloc al predicat dit nominal.
dret substantiu
Dret
Conjunt de normes obligatòries i independents que regulen una matèria o un ordre de relacions jurídiques.
atribut
Gramàtica
Element que serveix per a qualificar i determinar un substantiu.
La qualitat que expressa l’atribut es refereix al substantiu a través d’un verb copulatiu En conseqüència, l’atribut forma part del predicat nominal, i es troba en les proposicions atributives o copulatives és allò que hom predica del subjecte Per tant, té una funció clarament adjectiva, i, en el cas que un substantiu faci d’atribut, aleshores, com que igualment completarà un altre substantiu, restarà adjectivat El meu cosí és arquitecte
adjectiu
Gramàtica
Categoria gramatical que, dins una oració i en un conjunt nominal, té com a funció ordinària de completar un substantiu.
Aplicat a la cosa designada pel substantiu que completa, expressa una qualitat, o bé determina o limita l’extensió d’aquest substantiu precisa amb una nota la significació del substantiu i es caracteritza per la seva dependència respecte a aquest La funció de l’adjectiu és d’ésser incident a un substantiu en conseqüència, es referirà a un accident que no és en si, sinó que és dependent és a dir, que expressa conceptes dependents, referits als conceptes independents expressats pels substantius D’aquesta manera es fa més clara la diferència de…
adjectivació
Gramàtica
Fenomen pel qual un mot (especialment un substantiu) que normalment no té una funció d’adjectiu, passa a assumir aquest ofici.
Hi ha exemples en les oracions on el substantiu pren la funció sintàctica de predicat nominal o d’atribut així en el meu pare és metge , el predicat metge dóna una qualitat al subjecte substantiu, funció pròpia de l’adjectiu metge s’ha adjectivat sense deixar d’ésser essencialment substantiu Fins i tot l’adverbi pot ésser motiu d’adjectivació, en oracions com ell és així
article
Gramàtica
Element gramatical que, en l’aspecte formal, expressa el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn, o que dona caràcter substantiu a expressions que no són pròpiament un substantiu.
En l’aspecte funcional, l’article individualitza i concreta talment que l’absència d’article confereix un valor indefinit o partitiu al substantiu L’article té també una funció determinant i de referència a quelcom ja conegut, però que no és tan general Altrament, la determinació es basa en les circumstàncies i, encara més, pot tractar-se d’un objecte únic en la realitat Amb l’article hom expressa una realitat concreta, total i única en cada situació —o quelcom amb aquest caràcter— que contrasta amb el contingut de diverses menes d’expressions oposades Així, hom es refereix a un…