Resultats de la cerca

La finor, la bellesa i l’elegància de la seda fascina els humans des dels temps més remots Una fascinació incrementada durant segles pel misteri del seu origen què era exactament aquell teixit que portaven els mercaders d’Orient Plini el Vell, en la seva “ Naturalis Historia ” 77 dC, sostenia que la seda era el borrissol de les fulles d’uns arbres exòtics, i aquesta és la menys fantasiosa de les aventurades històries existents Això explica que els egipcis, per teixir la seda al seu gust, comencessin desteixint les teles que els arribaven de l’Orient… La seda teixida arribava a la Mediterrània…

Visqué a Viena, a la cort del duc Leopold VI d’Àustria, i fou amic de Walter von der Vogelweide Cantà l’amor feliç, amb una lírica elegant i subtil

D’estil refinat i subtil, l’any 1927 assolí el campionat del món en guanyar el cubà José Raúl Capablanca i tret dels anys 1935-37 es mantingué campió fins a la seva mort

Succeí Cleantes, el seu mestre, en la direcció de l’escola estoica 223-204 aC, de la qual és considerat el segon fundador, per tal com la reorganitzà i en sistematitzà la doctrina Dialèctic subtil, polemitzà amb l’Acadèmia nova Se li atribueixen més de 700 tractats

D’obra molt reduïda, fou, però, un dels poetes més representatius del grup de la Jove Finlàndia De la seva obra poètica, impregnada d’un simbolisme subtil, destaquen Säkeitä I-II ‘Estrofes’, 1905-10 i Virratyven ‘Calma del corrent’, 1925 Féu traduccions notables d’Homer, Molière, Ibsen, Runeberg, Petöfi i Goethe

Destacà sobretot pels seus assaigs sobre figures històriques, com Karl XII s levnad ‘La vida de Carles XII’, 1935-36 És autor també de poesia, com Legenden om Babel ‘Llegendes de Babel’, 1925, i de la novella Röde Orm ‘Orm, el roig’, 1941, en la qual, amb humor subtil, fa una crònica del període viking

Excercí el periodisme a Manresa, on dirigí el diari El Pla de Bages i les revistes literàries Cenacle i Ciutat És autor dels llibres de poemes El cant geòrgic 1918, La veu subtil 1920, Terra amorosa 1927, Terra daurada 1950, Fruita 1951, Avui 1954 i La terra i el temps 1958, entre d’altres

Deixeble de Shenchou, és considerat, com el seu mestre, un dels principals capdavanters de l’anomenada escola Wu, caracteritzada pel fet de conjuminar la pintura de paisatges sobre poemes en una mateixa realització artística La seva pintura, subtil i de colors delicats, és un intent de retornar a l’estil dels primitius mestres de la dinastia yuan