Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
succedani
Alimentació
Producte amb unes propietats organolèptiques similars a les d’un altre producte, pel qual podria passar, però amb la manca d’un component bioquímic específic, que li dona caràcter.
Per exemple, el malt sense cafeïna, succedani del cafè la garrofa torrada sense teobromina, succedani del cacau, i la margarina sense greix animal, succedani de la mantega
succedani
Farmàcia
Dit de qualsevol producte que pot substituir-ne un altre amb efectes semblants i gairebé iguals per a una determinada aplicació.
Així, hom diu que la sacarina és un succedani del sucre com a edulcorant, però no com a aliment
succedani
Que pot substituir quelcom pel fet de tenir propietats anàlogues.
licorina
Química
Alcaloide contingut en les arrels de Lycoris radiata i d’altres amaril·lidàcies.
És emprada com a succedani de l’emetina
sinefrina
Farmàcia
Simpaticomimètic d’acció similar a la de l’adrenalina però no tan actiu.
Té acció per via oral És anomenat també simpatol , i és emprat com a succedani de l’efedrina
quil·laia
Botànica
Planta llenyosa, de la família de les rosàcies, de fulles simples, alternes i dentades, de flors pentàmeres i de fruits quinquecarpel·lars estel·liformes.
Es troba als Andes xilens i peruans La seva escorça és un important succedani del sabó, conegut amb el nom d' estella de sabó
anabasina
Bioquímica
Alcaloide isòmer de la nicotina, present en la Nicotiana glauca i, sobretot, en l’Anabasis aphylla, quenopodiàcia del Turquestan i de la regió de la Mar Càspia, de la qual planta és extret.
Líquid molt tòxic que es congela a 9°C i bull a 270-272°C, soluble en aigua i en solvents orgànics És emprat com a insecticida, com a succedani de la nicotina
barbàrea
Botànica
Gènere de plantes herbàcies biennals o perennes, de la família de les crucíferes, de fulles lluents i angulades, flors grogues i fruit en síliqua.
Creix en llocs humits, sobretot a l’Europa mitjana i a les muntanyes plujoses dels Països Catalans És usada com a succedani dels créixens en sopes i en amanides Permet d’obtenir també un bàlsam vulnerari
Bloc Català Treballista
Partit polític
Partit creat al gener de 1936 per nuclis del Partit Català Proletari [PCP] que intentaren aprofitar el buit creat en l’àmbit nacionalista radical per l’evolució obertament marxista d’aquest i per la desaparició del Bloc Obrer i Camperol en el nou Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Fou liderat per Joan Escoda i Vives i Josep Capdevila Ambrós i pretengué “assolir la llibertat nacional de Catalunya i establir una nova ordenació econòmico-social” que comportés “major justícia i benestar” Configurà un succedani polític més moderat del PCP d’escassa importància Semblà desaparèixer amb l’esclat de la revolució el 1936
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides