Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
explosió de raigs gamma

Explosió de raigs gamma
© Corel
Astronomia
Explosió violenta i breu de raigs γ que experimenten certs cossos de l’Univers, com són algunes supernoves o regions properes a un forat negre.
Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèllits destinats a altres missions Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció Posteriorment, les observacions amb nous satèllits i el desenvolupament de models teòrics han permès…
supernova

Supernova
© NASA
Astronomia
Estel que, en un interval de temps d’uns quants dies, augmenta la seva brillantor intrínseca per mitjà d’un procés explosiu fins a un valor que és un milió de vegades més gran que l’original, i després torna a extingir-se ràpidament.
A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid…
GRO
Astronàutica
Sigla de Gamma Rays Observer, satèl·lit de detecció de raigs gamma, llançat el 1991 conjuntament per la NASA i l’ESA.
Pesa 16 t La radiació gamma és emesa per diverses estructures còsmiques, com les supernoves, els estels de neutrons i els quàsars
Fritz Zwicky
Astronomia
Astrònom suís.
Estudià a Zuric, i residí a Suïssa fins el 1925, que se n'anà als EUA Fou professor al California Institut of Technology, i investigà sobretot les galàxies, la matèria intergalàctica i les supernoves, treballs que efectuà a l’observatori de Mount Palomar
supernova 1987 A

Anells de la Supernova 1987 A
© Corel
Astronomia
Supernova observada el 24 de febrer de 1987, al Gran Núvol de Magalhães, que ha aportat un gran nombre de coneixements sobre aquest estadi de la vida dels estels.
Es tracta de la primera supernova visible a ull nu des del 1604 Fou vista, simultàniament, a Las Campanas Xile, al Canadà i a Nova Zelanda per O Duhalde, I Shelton i l’astrònom aficionat A Jones Vint hores abans del descobriment, hom havia detectat un gran flux de neutrins a la Terra —els neutrins són produïts per reaccions nuclears com les que es produeixen als estels— Només una petita quantitat dels que arribaren foren detectats als grans dipòsits subterranis d’aigua dels Estats Units d’Amèrica i el Japó dissenyats per a estudiar la desintegració del protó L’energia i les característiques…
Ramon Canal i Masgoret
Física
Astrofísic.
Iniciador de l’astrofísica a Catalunya Catedràtic d’astrofísica de la Universitat de Barcelona des del 1987 Fou president 1992-96 de la Societat Espanyola d’Astronomia, de la qual n'és membre fundador És membre del World Institute of Science des del 1993 El 1995 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves investigacions sobre la formació d’estels de neutrons, la física de les supernoves i l’evolució química de l’univers
acceleració de l’Univers
Astronomia
Terme amb que hom designa el fet que la velocitat d’expansió de l’Univers augmenta amb el temps.
L’acceleració de l’expansió de l’Univers fou descoberta a final de la dècada dels noranta, gràcies a l’observació de supernoves tipus Ia molt llunyanes Hi ha diverses teories que intenten explicar el mecanisme pel qual l’Univers s’accelera, i la de l’energia fosca és la més acceptada avui en dia Aquesta energia actuaria com una força repulsiva entre els cossos que formen l’Univers Els descobridors de l’acceleració de l’Univers Saul Perlmutter, Brian P Schmidt i Adam G Riess foren reconeguts amb el premi Nobel de Física l’any 2011
Cigne
Astronomia
Constel·lació boreal, situada a l’est de la Lira i al nord de la Guineueta.
Conté l’estel Deneb, de primera magnitud, que amb Vega i Altair forma l’anomenat triangle d’estiu, una radiofont coneguda per Cigne A , així com la font de raigs X Cigne X-1 , que hom considera la millor evidència d’un forat negre , i l’estel doble 61 Cygni, la distància a la Terra del qual fou la primera en ser mesurada, per FW Bessel el 1838 11,4 anys llum En formen part les nebuloses Nord-amèrica i Pelicà S’hi han detectat prop d’un centenar de supernoves des de la segona dècada del segle XX El nom és allusiu a la forma de cigne que adoptà Zeus per a seduir Leda i Nèmesi en…
Far Ultraviolet Spectroscopic Explorer
Astronàutica
Satèl·lit conjunt de la NASA i la Universitat John Hopkins dels EUA, que té per objectiu fer observacions de la llum ultraviolada compresa entre els 90 i els 120 nanòmetres; actualment és en funcionament.
Entre els objectius del FUSE hi ha el de fer observacions que permetin determinar quines eren les condicions que es donaren uns minuts després del big-bang , millorar el coneixement de l’evolució química de les galàxies o determinar amb més precisió les propietats del gas interestellar Tot això es pot aconseguir, si més no en part, fent observacions de llum ultraviolada corresponent a l’ultraviolat llunyà El FUSE ha descobert la presència de molècules de nitrogen a l’espai interestellar i d’una corona de gas calent al voltant de la Via Làctia ha realitzat també observacions de les restes de…
Chandra
Astronomia
Observatori astronòmic de raigs X llançat a l’espai per la NASA al juliol del 1999.
El seu nom fou escollit en honor de l’astrofísic Subrahmanyan Chandrasekhar El telescopi de raigs X del Chandra treballa en el rang energètic que va de 0,1 a 10 keV, i les imatges que obté en aquestes longituds d’ona presenten una gran millora respecte de les obtingudes per altres satèllits llançats anteriorment La seva resolució angular és d’1 segon d’arc —comparable a la de l’HST en el rang òptic— i la seva sensibilitat el fa capaç de detectar les aproximadament 300 estrelles del cúmul de les Plèiades L’instrument també té la capacitat de fer espectroscòpia d’alta resolució, per la qual…