Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
susceptibilitat
Biologia
Psicologia
Propietat o disposició, natural o adquirida, per a rebre modificacions o impressions.
susceptibilitat magnètica
Física
Quocient entre la polarització magnètica P m i la intensitat de camp H
.
Hom la representa per χ m , o sia χ m = P m / H = μ 0 μ r -1 = μ-μ 0 La susceptibilitat magnètica és sempre molt petita negativa en els cossos diamagnètics i positiva en els paramagnètics, llevat dels cossos ferromagnètics, en què és molt elevada
susceptibilitat dielèctrica
Electrònica i informàtica
Quocient entre la polarització dielèctrica P i la intensitat de camp E
.
Hom la representa per χ e , o sia χ e = P/E = ε 0 ε r -1 = ε-ε 0
susceptibilitat d’una argila
Geologia
Capacitat que té una argila de modificar la seva resistència quan és sotmesa a masegament.
El seu valor es determina a través de la resistència en l’assaig de tall simple, pel quocient entre el valor en una mostra en estat natural i el que s’obté després de maurar-la enèrgicament sense modificar el grau d’humitat
susceptibilitat d’un betum
Construcció i obres públiques
Química
Capacitat que té un betum de canviar les seves característiques reològiques en variar les condicions climàtiques.
anisotropia de la susceptibilitat magnètica
Geologia
Mesura de l’orientació preferent dels minerals ferromagnèsics que permet determinar de forma quantitativa l’orientació i la intensitat de la deformació d’un magma durant el seu emplaçament en estat viscós.
La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…
diamagnetisme
Física
Propietat de certes substàncies caracteritzades pel fet de posseir una susceptibilitat magnètica negativa.
La imantació M d’una substància diamagnètica collocada en un camp magnètic H , és collineal amb aquest però de sentit contrari M =Χ m H , on Χ m és la susceptibilitat magnètica Les substàncies diamagnètiques tenen els pols invertits i, per això, són repellides pels imants El diamagnetisme de certs minerals és una propietat útil per a la prospecció geofísica mitjançant el magnetòmetre, puix que facilita la localització de masses minerals
anisotropia magnètica
Química
Fenomen de la variació de la susceptibilitat magnètica amb la direcció que presenten moltes substàncies cristal·lines.
En les substàncies magnèticament anisòtropes hi ha només tres direccions ortogonals, anomenades eixos principals d’imantació, per les quals la direcció del moment magnètic induït coincideix amb la direcció del camp Aquests eixos no són forçosament eixos de simetria del cristall ni eixos òptics L’anisotropia magnètica és molt marcada en el grafit, en certs anions oxigenats, com ara els ions carbonat i nitrat, i en els composts orgànics aromàtics En aquests darrers, és una propietat de la molècula, i la susceptibilitat perpendicular al pla del nucli aromàtic és algunes vegades…
hipnosi experimental
Psicologia
Aplicació de les tècniques pròpies de la psicologia experimental a l’estudi dels processos hipnòtics.
A diferència del que succeeix en el cas de la psicologia clínica, l’aplicació d’aquestes tècniques cerca la comprensió dels mecanismes que produeixen l’estat hipnòtic, més que no pas els possibles efectes terapèutics L’estudi sistemàtic dels processos hipnòtics ha permès determinar un gran nombre d’aspectes relacionats amb aquest fenomen Per exemple, s’ha trobat que no hi ha diferències de susceptibilitat hipnòtica entre sexes, que l’edat crítica de susceptibilitat se situa entre els vuit i els dotze anys i que el registre electroencefalogràfic d’una persona…
mucoviscidosi
Patologia humana
Malaltia hereditària de les glàndules exocrines, que produeixen secrecions mucoses anormals, viscoses, que inclouen mucopolisacàrids anòmals.
En resulten afectats el pàncrees, l’aparell respiratori i les glàndules sudorípares La malaltia sol començar a la infantesa, i es caracteritza per infeccions respiratòries, insuficiència pancreàtica i susceptibilitat a la calor