Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
color advertidor
Ecologia
Color que presenten alguns animals, com, per exemple, la vespa, per tal de sostreure’s a l’atac dels seus predadors.
Aquest caràcter va generalment associat a la presència de substàncies tòxiques o de defensa especials
hipermnèsia
Exaltació total o parcial de la memòria.
Hom la pot observar en excitacions maníaques en el curs d’embriagueses tòxiques, en determinades evolucions demencials i en alguns equivalents o aures epilèptiques
mostassa nitrogenada
Farmàcia
Derivat de la iperita (gas mostassa o gas de guerra) per la substitució del sofre de la molècula del gas mostassa per un àtom de nitrogen, tot evitant l’efecte tòxic vesicant i obtenint efectes biològics sobre diversos tumors.
De la mostassa nitrogenada clàssica mecloretamina se n'han derivat d’altres de menys tòxiques com el clorambucil, la ciclofosfamida, el melfalan que hom continua utilitzant com a quimioteràpics antineoplàstics per al tractament de tumors
antibiosi
Ecologia
Forma d’antagonisme que presenten diverses espècies de microorganismes en viure en el mateix medi i que mena a la ràpida eliminació d’una o de diverses d’elles.
Els microorganismes que provoquen la situació d’antibiosi poden actuar produint canvis osmòtics, de capillaritat, de pH, o de potencial d’oxidoreducció, bloquejant algun factor imprescindible, alliberant catabòlits tòxics o sintetitzant substàncies tòxiques específiques o antibiòtics antibiòtic
metahemoglobina
Bioquímica
Forma oxidada de l’hemoglobina resultant de l’oxidació del ferro del complex hem
.
És un pigment inapte per al transport de l’oxigen Els eritròcits en contenen en un 1% Patològicament es produeix per la ingestió d’algunes substàncies tòxiques, com els colorants d’anilina, el clorat potàssic o l’aigua contaminada per nitrats metahemoglobinèmia
cua de cavall
Cua de cavall
Micologia
Bolet de capell grisós o brunenc, de la família de les amanitàcies, amb petites esquames grises, llargament convex, de 6 a 15 cm de diàmetre, cama napiforme, gruixuda, amb un ample anell pendent i volva poc visible.
Tot el bolet presenta alguns reflexos vinosos La carn, blanca, pren també tonalitats vinoses, sobretot a la cama Viu en boscs humits de pins, avets i roures, i és comestible, bé que poc consumit, potser pel perill de confusió amb altres amanites tòxiques
agaricals
Micologia
Ordre de fongs basidiomicets proveïts d’homobasidis i d’himeni situat sobre làmines implantades a la cara inferior d’un capell generalment portat per un peu.
Els esporocarps neixen embolcallats amb un vel general membranós que després s’esmicola o desapareix Comprèn bolets carnosos, gairebé tots sapròfits, i molts d’ells micorrícics d’espècies forestals, entre els quals hom compta la majoria de les espècies comestibles i tòxiques
micoturisme
Turisme i lleure
Micologia
Modalitat de turisme gestionada per recol·lectors o productors de bolets que es practica amb l’objectiu de conèixer el món dels bolets i el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on se’n fan.
Entre els serveis i les activitats oferts destaquen les excursions a les zones de riquesa micològica, sovint d’accés regulat la recollida de bolets els concursos de boletaires la capacitació per a distingir les espècies comestibles de les tòxiques i les degustacions gastronòmiques
murènids
Morena Bresca (Gymnothorax favagineus)
© Xevi Varela
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels anguil·liformes, que poden arribar a atènyer 3 m i tenen el cap petit, el musell cònic, les dents fortes, la boca ampla, els orificis nasals tubulars i la fesa branquial molt petita.
La pell és gruixuda i resistent, sense escates i amb abundants glàndules mucoses, i el paladar presenta glàndules que segreguen substàncies tòxiques Són carnívors molt voraços i ocasionalment agressius, i habiten a les costes rocalloses de les mars temperades i tropicals Comprèn les morenes
lepiota
lepiotaLepiota brunneoincarnata
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets de la família de les agaricàcies, sapròfits nitròfils que viuen sobre el terra, preferint els sòls calcaris rics i els boscos d’arbres de fulla ampla, de mida petita, i típicament tenen un anell a la tija.
Aquest grup inclou algunes espècies que poden resultar mortals Lepiota brunneoincarnata , Lepiota helveola Pel seu aspecte es podrien confondre amb els apagallums Macrolepiota procera , però aquests són molt més grossos És recomanable rebutjar totes les lepiotes de talla petita a fi d’evitar confusions amb les tòxiques