Resultats de la cerca

Situat molt a prop de la mar, a tocar de la desembocadura del torrent de ca n'Amer, és un dels poblats talaiòtics més ben conservats de l’illa, i un dels més ben investigats, per una missió de la Universitat de Magdeburg Hi destaca un gran talaiot esglaonat, construït, segurament per raons de caràcter religiós, damunt d’una cova amb una font d’aigua dolça Una gran muralla ciclòpia, de traçat ovalat, de la qual es conserva aproximadament la meitat uns 117 m protegia poc més d’una trentena de cases, a més de dos petits santuaris amb planta de ferradura i un segon talaiot Ha donat la més antiga…

A les illes Balears són escassos els jaciments amb prou informació per a poder plantejar de manera generalitzada l'organització social i econòmica de les comunitats talaiòtiques L'assentament de son Fornés Montuïri, Mallorca Oriental és l'excepció que permet parlar de formes de vida prehistòriques, gràcies a les diverses analítiques de caire paleoecològic, artefactual i espacial que s'hi han pogut realitzar Planta de les estructures talaiòtiques de son Fornés, Montuïri GP-P / CM / JAS Els treballs arqueològics a son Fornés cobreixen el sector sud-oest del poblat, amb…

S'hi conserven les muralles d’un poblat talaiòtic, que tenen una llargària d’uns 870 m, i una única porta d’entrada, que es troba en bon estat de conservació El poblat es troba envoltat de vegetació, fet que dificulta trobar l’itinerari recomanat de visita i identificar cadascun dels monuments que el conformen Dins del recinte hi ha altres monuments de la cultura talaiòtica com són els quatre talaiots, un recinte de taula, sales hipòstiles, habitatges, etc Destaca el recinte de taula amb dues entrades, una excepció en relació a la resta de jaciments arqueològics d’aquest tipus…

Hi ha un important poblat talaiòtic amb una taula El jaciment ocupa unes 5 ha i inclou tres talaiots, una taula i dues línies de muralles que tanquen el poblat Hom hi ha reconegut cases de planta circular i pati central, i un sistema de recollida d’aigües El santuari, amb la monumental taula central, té planta de ferradura i façana còncava, encara que trencada La sala hipòstila, anomenada Flaquer, era utilitzada com a magatzem o construcció auxiliar Hi ha altres restes, com portes d’entrada amb dintells, coves, etc El conjunt, excavat en part entre el 1974 i el 1978 per Guillem…

A la seva vora es troba el poblat talaiòtic de Sant Vicent d’Alcaidús

A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat 1982-87 per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici temple, casa, etc damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic 2000-1400 aC i el talaiòtic I 1400-1000 aC D’entre les construccions, destaquen dos recintes de taula, un dels quals…

És format per un mínim de 10 navetes, una de les quals ha estat excavada en diferents campanyes entre el 1996 i el 2000 Aquesta naveta és un edifici de 14,5 m de longitud per 8,7 m d’amplada, dotat d’una columnata longitudinal interna Els materials recuperats permeten situar aquesta estructura en la transició entre el període pretalaiòtic i el talaiòtic, que correspon als s XIV-XII aC

Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears Ha adquirit, per a la seva conservació, s’Illot, a s’Albufera d’Alcúdia Mallorca, i Torralba, a Alaior Menorca, on hi ha un important conjunt talaiòtic La seva seu és a son Pax, a Palma Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears

Fou un dels pioners de l’arqueologia mallorquina del s XIX Destaquen els seus treballs sobre jaciments prehistòrics i sobre epigrafia llatina Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana Realitzà diferents excavacions arreu de Mallorca i collaborà amb investigadors de renom internacional com ara Émile Cartailhac i Emil Hübner Com a investigador, reuní una important collecció d’objectes del període talaiòtic que es troba a la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona des del decenni del 1940