Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Gustau Cristofor Valentin La Fare-Alais
Literatura
Poeta occità.
Marquès de La Fare-Alais Personalitat local, la seva poesia, de to romàntic, evoca els aires tardorals i nocturns, humanament poblats, de les Cevenes És considerat precursor del felibritge És autor de Las castanhados 1844
Las Meninas
Pintura
Conjunt de cinquanta-vuit pintures a l’oli sobre tela, executat per Pablo Picasso del 17 d’agost al 30 de desembre de 1957.
D’una temàtica i unes mides molt diverses, però integrat, bàsicament, per quaranta-cinc interpretacions lliures del quadre de Velázquez, nou finestres amb coloms, tres paisatges tardorals i un retrat de la seva muller, Jacqueline, forma, així, una mena de ritme i contraritme Picasso en feu donació al museu del seu nom de Barcelona pel maig del 1968
Genil

Embassament del Genil a Canales
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Riu
Riu afluent, per l’esquerra, del Guadalquivir que s’origina a Sierra Nevada, a 3481 m d’altitud (358 km de llargada i 8786 km 2
de conca).
Passa per Granada, Loja, Puente Genil i Écija i desemboca a Palma del Río Té un cabal de 34 m 2 /s a Puente Genil, on té altes aigües de febrer-març i un estiatge considerable d’agost A la capçalera el seu règim acusa molt la fosa de la neu, la seva retenció de gener i les pluges tardorals d’ascendència mediterrània La seva conca forneix energia elèctrica a diverses centrals
l’Aude

L’Aude al límit entre el Capcir i el Donasà (Occitània)
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc del Llenguadoc, de règim mediterrani (223 km de longitud; 5 300 km 2
de conca).
Neix a l’estany d’Aude vora el de la Bullosa, al massís del Carlit i la seva capçalera forma la vall del Capcir És format per un tram al nord, fins a Carcassona, i un altre a l’est El primer és una profunda incisió en l’estructura muntanyosa del vessant pirinenc, amb profusa sortida d’aigües minerals amb fort desnivell, aprofitat hidroelèctricament per nombroses centrals, beneficiades dels embassaments reguladors de Matamala i Puigbalador del Capcir i, finalment, via d’accés a la Cerdanya Ja a Carcassona circula per la plana que s’obre entre les Corberes i la muntanya Negra allí és flanquejat…
el Besòs
Riu
Riu del sistema mediterrani català que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents: la riera de Mogent, el Congost, les rieres de Tenes i de Caldes, i el Ripoll.
Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…
el Ter
el Ter a Cellera de Ter, amb els cingles del Far, al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…
el Millars
el Millars a la desembocadura
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani que neix a la serra de Gúdar (Aragó) i en direcció NW-SE travessa la terra castellonenca i desguassa a la mar prop d’Almassora, després d’un recorregut de 130 km.
La seva capçalera és formada per una xarxa radial de riuets rius d’Albentosa, de Cedrillas, d’Alcalà i de Mora que vénen de les serres de Javalambre, de Gúdar i de Penyagolosa de 2023 a 1 813 m alt, que es concentren prop d’Olba, a la ratlla d’Aragó i del País Valencià D’ací fins a Fanzara travessa la comarca de l’Alt Millars tallant perpendicularment l’estructura i fortament encaixat Finalment s’obre a la Plana, gran faixa de terreny pla, quaternari, que divideix en dues comarques Plana Alta, al N, i Plana Baixa, al S Els seus majors afluents són els de l’esquerra, el riu de Linares i la…
el Cardener
El Cardener a la sortida del pantà de Sant Ponç
© Fototeca.cat
Riu
Riu dels Prepirineus, el principal afluent del Llobregat (té 90 km de curs i un cabal mitjà de 6,5 m3 per segon), que escorre les aigües de les serres de Port del Comte i del Verd, el serrat de les Comes, el Pedraforca i la serra d’Ensija.
Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’…
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al…
Senyoria
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré, publicada el 1992.
Desenvolupament enciclopèdic Obra de reflexió sobre el poder i la justícia situada en el marc històric de la Barcelona dels darrers dies del s XVIII, la novella comença amb un assassinat no resolt, a Barcelona, que desencadena la tragèdia de la mort absurda d’un innocent, Andreu, un dels protagonistes Fora de Barcelona, però, a Mura, s’enceta una altra acció narrativa que comença també amb una mort, en aquest cas natural, de Remei, però que porta a desenterrar un cas anterior d’assassinat que ha passat desapercebut a la justícia Rere de tot plegat hi ha un dels homes més poderosos i influents…