Resultats de la cerca

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria  1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…

Figura important dels cançoners, conreà tots els gèneres cantiga d’amic, d’amor, burla èpica i sàtira política i moral i collaborà amb Alfons X en les Cantigas de Santa María Hi ha una edició crítica de la seva obra a cura de Giuseppe Tavani Le poesie di Ayras Nunez 1964

Entre els fundadors figuren Miquel Batllori , Alberto Boscolo , Jordi Carbonell , Giuseppe Grilli, Giuseppe E Sansone , i Giuseppe Tavani Ha organitzat tres sessions d’estudis, a Roma 1977 i 1978 i Nàpols 1979 Dels treballs presentats a les dues primeres reunions, n'ha resultat una rica documentació bibliogràfica 1945-79 d’estudis italians sobre cultura catalana, que fou publicada a Cosenza sota el títol Il contributo italiano agli studi catalani 1981 Posteriorment ha organitzat seminaris i ha organitzat deu Congressos Internacionals 2012 Publica estudis, actes de congressos,…

Creat el 1986 per la Fundació Congrés de Cultura Catalana , des de la primera convocatòria fins al 2001 hi participà l’ Institut d’Estudis Catalans Els tres anys següents se suspengué i el 2004 es reprengué, convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’ Institut Ramon Llull  fins el 2012, que el substituí la Fundació Ramon Llull Relació de guardonats 1986 Anglo-Catalan Socie 1987 Pierre Vilar 1988 Robert Ignatius Burns 1989 Joseph Gulsoy 1990 Per Denez 1991 Bob de Nijs 1992 Deutsch-Katalanische Gesellschaft 1993 Kálmán Faluba 1994 Vytautas Landsbergis 1995 Arthur Hubert Terry…

Vida i obra S’establí a Barcelona el 1893 i hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret Amic de Jacint Verdaguer, intervingué en la fundació de la revista L’Atlàntida 1896 i de La Creu del Montseny 1899, i fou redactor de Lo Pensament Català 1900 Una mica abans havia començat a collaborar a Lo Teatro Regional El 1900 tornà per uns quants anys a l’Urgell, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics, sense abandonar, però, l’activitat periodística dirigí, per exemple, el diari El País , de Lleida, i el setmanari de Bellpuig Urgell Lo Pla d’Urgell Les…

L’obra és bàsicament un inventari de les formes lingüístiques prestigiades pels savis, els poetes i les persones qualificades de l’època fi del segle XV Les Regles constitueixen el primer testimoni de la vigència d’unes normes de bon ús lingüístic per al català Val la pena fer notar que quan es pot establir una oposició entre fenòmens dialectals contraposats, l’anàlisi de les formes recomanades revela que generalment les valencianes són les preferides En general, hom hi condemna els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes, però…

Vida i obra Estudià filologia romànica i ha estat, professor de la Universitat de València i al Queens College de Nova York Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui ,  L’Espill , Caplletra , Reduccions i Catalan Review , entre d’altres Com a poeta, cal assenyalar Adveniment de l’odi 1976, Museu de cendres 1981, premi València de literatura, 1980, L’heura del desig 1985, premi Roís de Corella dels premis Ciutat de València, Prisma 1990, Màscares 1992, La mirada ingènua 1992,  Fronteres 1994, premi Vicent Andrés Estellés 1993 i Crítica…

Narra la confrontació i posterior reconciliació entre el senyor Esteve, un comerciant arquetípic de la petita burgesia, i el seu fill, un personatge prototipus de l’artista modernista que vol dedicar-se a l’art en comptes de continuar el negoci familiar, que havia fundat el seu avi el 1830 L’obra va resseguint la vida del protagonista, un home prudent i pràctic, que ja de petit es mostra disposat a dedicar-se exclusivament a la seva botiga de vetes i fils La Puntual i que es casa amb Tomaseta, una dona del seu mateix tarannà, i té un fill, en Ramonet Aquest darrer personatge, amb la seva…

Deixant a part les referències de cronistes, geògrafs i viatgers que des de l’antiguitat s’han interessat pels Països Catalans especialment els humanistes i historiadors relacionats amb la cort catalanoaragonesa, com els aragonesos Juan Fernández de Heredia al segle XIV, els napolitans Lorenzo Valla i Antonio Beccadelli, els sicilians Antonio Geraldini i Lucio Marineo, l’aragonès J Fabricio Vagad i el castellà Hernando del Pulgar als segles XV i XVI i de l’amplíssim moviment lullista europeu dels segles XV al XVIII, cal cercar-ne els precedents en els grups d’historiadors i erudits dels…