Resultats de la cerca

Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’…

L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…

És, per tant, una teologia crítica i constructiva a la vegada El seu vessant crític es fonamenta, segons E Vilanova, en l’experiència històrica de la dona com a dipositària de sofriment, d’opressió psíquica i sexual i de marginació estructural, derivats del sexisme imperant en l’Església i en la societat Pel que fa a l’aspecte constructiu, E Schüssler Fiorenza el detecta en la tasca de reconstrucció de símbols i expressions teològiques d’una experiència de fe alliberadora en la qual l’Església és considerada com a comunitat d’iguals Amb el precedent de l’obra d’Elizabeth Cady-…

En el seu estudi hom insisteix actualment en la necessitat, més ellà d’un simple tractament especulatiu, d’una història del dogmes per a possibiltar llur correcta comprensió

Molt vinculada a l’eclesiologia dogmàtica, té com a objecte formal propi, no pas l’essència permanent de l’Església, sinó el condicionament de la realització de l’Església en cada situació d’actualitat, i utilitzant per a això el concurs de ciències tals com la història, la sociologia, l’antropologia i la psicologia Hom ha creat centres d’estudis pastorals o escoles d’especialització pastoral oberts a professors i alumnes de tots els bisbats d’una mateixa província eclesiàstica El primer fou establert el 1968 a Barcelona i el 1970 en fou creat un altre a València El de Barcelona publica la…

En el cristianisme, hom troba la màxima sistematització doctrinal de la moral en la Summa theologica de Tomàs d’Aquino construïda a partir de l’esquema platònic de l' exitus-reditus sortida-retorn i sobre la base de la filosofia aristotèlica i de la doctrina bíblica, l’obra dóna raó de la realitat existent —Déu i la creació— i de l’activitat i història humanes en marxa i retorn cap a la benaurança eterna, fi darrer del projecte moral cristià, el camí vers el qual és l’esperit de Crist encarnat en la praxi de la virtut religiositat, amor, justícia i llibertat, tot entenent aquesta en…

Subratllada per Kierkegaard credo quia absurdum , tingué un representant notable en el primer Karl Barth Com a correctiu de les tendències teològiques racionalistes, el corrent dialèctic és present al llarg de tota la història del cristianisme

En foren destacats representants, entre d’altres, Gregori de Nissa i el Pseudo-Dionís