Resultats de la cerca

Autor d’una Arte poética , signada amb el pseudònim de Cândido Lusitano , on, seguint Aristòtil, teoritzà sobre els gèneres poètics d’acord amb la tradició clàssica Fou el teòric del neoclassicisme portuguès i preceptista gramatical notable en les seves Reflexões sobre a língua portuguesa i el Dicionário poético

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Excursionista de Gràcia, teoritzà sobre el moviment excursionista Divulgador de l’excursionisme en conferències i articles, publicà  Orientacions d’excursionisme 1928, Excursionisme i ciutadania 1930, La nova Catalunya 1933, Valor moral i social de l’excursionisme 1962 i Temes d’excursionisme 1962, entre d’altres

Pertanyia a una família güelfa i tingué una gran amistat amb Dant Pertangué al moviment del dolce stil novo , sobre el qual teoritzà en una cançó d’interpretació discutida Donna me prega Fou influït per la filosofia d’Averrois Exiliat de Florència el 1300 per pocs mesos, escriví, a Sarzano, una de les seves millors balades Perch'io non spero

Fou alumne d’A Ricci-Signorini i, després, de P Mascagni i A Cicognani al Liceo Musicale de Pesaro, on es diplomà en composició el 1903 Desenvolupà una intensa tasca docent a la Scuola Musicale de Cesena 1908-09, i posteriorment, al Liceo Musicale di Lugo di Romagna 1910-26 i al de Ravenna 1927-46, centres aquests dos últims dels quals fou director Collaborà en la revista "Gli avvenimenti", i a partir del 1922 dirigí "Il pensiero musicale" El 1910 firmà el manifest futurista de FT Marinetti i posteriorment teoritzà sobre aquest moviment en l’aspecte musical Manifesto dei musicisti futuristi…

Es donà a conèixer com a poeta amb els reculls Les Cariatides 1842 i Les stalactites 1846, que foren ben rebuts pels romàntics però el veritable èxit li arribà amb Odes funambulesques 1857 i Exilés 1867, de construcció virtuosa i gratuïta, que més tard influirien en els simbolistes i que el dugueren a ésser considerat un dels mestres del parnassianisme Teoritzà la seva concepció elegant i artificiosa del poema a Petit traité de poésie française 1872 Escriví peces escèniques en vers —oposant-se al nou corrent burgès del teatre— entre les quals destaquen les fantasies històriques en un acte…

Influït per Ruskin, portà la seva prosa, d’estil delicat i musical, a qüestions que eren experiències pròpies de l’art Visità Itàlia i, amb els seus Studies in the History of the Renaissance 1873, contribuí a promoure l’esteticisme i el decadentisme anglesos Hom hi aprecia la seva crítica i concepte de l’art basat en el poder de penetració psicològica Fou constant a desenvolupar la seva ideologia espiritual i religiosa que teoritzà a la novella Marius the Epicurean 1885 o a Appreciations, on idealitzava la funció de l’artista En la resta de la seva obra, publicada pòstumament, com…

Fundà, a París, el diari “Le Tribun du Peuple”, portaveu del seu ideari comunista igualitari, des d’on combaté Robespierre per conservador Teoritzà sobre la necessitat de suprimir la propietat individual i de collectivitzar la terra Fundà el Club dels Iguals Club des Égaux, tancat pel Directori el 1795 Al començament del 1796 creà una organització secreta per tal d’enderrocar el Directori A més dels seus adeptes, hi participaren antics jacobins i terroristes, i tingué ramificacions dins la policia i l’exèrcit La conspiració dels Iguals fou denunciada al maig del mateix any a Carnot, i Babeuf…

Fill de camperols, minaire i guerriller durant la Revolució d’Octubre i la guerra civil, fou membre del Comitè Central del PC ucraïnès 1924, del Comitè Central 1934 i del Politburó 1939 del PCUS Després de la mort de Stalin, fou primer secretari del PCUS 1953 Al XX Congrés 1956 presentà l’informe “secret” denunciant els crims de Stalin, i el 1958 fou nomenat president del consell de ministres Impulsà la coexistència pacífica amb els EUA i “l’emulació econòmica”, i donà prioritat a la indústria de béns de consum i a l’agricultura respecte a la indústria pesant Teoritzà la transició al…

Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’expressió també es pot aplicar a altres girs melòdics que comparteixen amb la definició inicial l’abandonament per salt de 3a d’una nota estranya ex 2 En tots els casos, la nota cambiata té un caràcter irregular, ja que es tracta d’una dissonància que no resol per grau conjunt i per tant la seva resolució queda diferida a un moment posterior que té lloc just després del salt Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta figura fou característica de la polifonia del Renaixement, i el seu ús en GP da Palestrina ex 3 ha estat estudiat per K Jeppesen The…