Resultats de la cerca
Es mostren 487 resultats
textura
Música
Aspecte resultant de l’ordenació i disposició dels elements harmonicocontrapuntístics d’una obra musical.
Tradicionalment s’ha distingit bàsicament dos tipus de textura la polifònica, o contrapuntística, i l’homofònica homofonia , o acòrdica La primera es refereix a la conceptualització horitzontal de la música, que es dona quan en una obra o un passatge predominen principalment elements contrapuntístics sobre els acòrdics, és a dir, quan les parts polifòniques tenen un tractament d’independència rítmica entre elles i, com a conseqüència, se’n desprèn un teixit clarament horitzontal, com en el cas, per exemple, de les peces basades en el contrapunt imitatiu vegeu els exemples de…
textura
Mineralogia i petrografia
Aspecte microscòpic i de vegades macroscòpic que hom pot observar a la superfície llisa d’una roca homogènia o d’un agregat mineral, i que és degut al grau de cristal·lització, a la mida dels cristalls i a la fàbrica o forma i enllaç mutu dels cristalls i altres constituents.
Cal no confondre la textura amb l’estructura
textura
Geologia
En un sòl, proporció de les diverses fraccions.
Mitjançant l’anàlisi granulomètrica, hom estableix els diferents tipus de textura, que fonamentalment són l’arenosa, la llimosa i l’argilosa
textura
Alimentació
Conjunt de propietats físiques d’un aliment que depenen de la disposició i les característiques físicoquímiques (densitat, viscositat, tensió superficial) i biològiques de les partícules que l’integren.
És un caràcter sensorial que influeix en l’acceptació Els processos tecnològics la modifiquen, i per a restaurar-la poden ésser emprats texturitzants La reologia té un gran interès en l’estudi de la textura dels aliments
textura
Manera com estan disposades les parts o partícules que componen una cosa.
homorítmia
Música
Textura en què les parts presenten els mateixos valors rítmics.
L’homorítmia, que s’oposa a polirítmia , és un tipus de textura homofònica homofonia , característica dels himnes, el fals bordó i els corals, entre d’altres Es tendeix a identificar aquest tipus de textura amb l’harmonia en si, per això es coneix també com a ’estil acòrdic’ vegeu l’ex 1b de contrapunt 1 La relació homorítmica, d’altra banda, s’expressà en l’Edat Mitjana amb la locució punctus contra punctus o contrapunctus simplex i en el Renaixement amb la locució stile familiare utilitzada en el context de l’anomenada Escola Romana
ocel·lar
Geologia
Dit de la textura de certes roques metamòrfiques caracteritzada per la presència de cristalls o agregats cristal·lins en forma d’ocels o llentilles que destaquen sobre una matriu foliada.
És una textura típica del gneis, en què els ocels són formats per porfiroclasts de feldespat
homofonia
Música
Tipus de textura que engloba tant la combinació de parts homorítmiques (homorítmia) com la combinació d’una part principal de caràcter melòdic i un acompanyament.
L’homofonia, que es contraposa a polifonia, es considera la textura característica dels estils clàssic i romàntic En la Grècia clàssica, però, la paraula homofonia en grec, ’mateix so' designà el cant a la 8a o la doble 8a i, més endavant, el cant actualment identificat amb la paraula monofonia a l’uníson De fet, encara al segle XVIII, l’expressió imitatio homophona designava una imitació a l’uníson Tanmateix, a partir d’aquest moment, ’homofonia’ ja s’identificà amb el sentit actualment predominant, és a dir, el de melodia acompanyada