Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Tir Esportiu de Barcelona
Tiradors durant la Copa President del 2008 organitzada pel Tir Esportiu de Barcelona
Tir Esportiu de Barcelona
Esports de tir
Club de tir olímpic de Barcelona.
Constituït com a entitat privada el 1982 sota la presidència de Sergi Subils, els seus orígens es remunten al Tiro Nacional de Barcelona, entitat fundada el 1905 per Alberto Enrique María de Borbón com a representació del Tiro Nacional de España a Barcelona El 1907 adquirí els terrenys coneguts com Vista Alegre a la carretera d’accés al castell de Montjuïc, on encara té les installacions El 1921 es construí la primera galeria de tir de 50 m i poc després s’hi afegí la galeria de fusell de guerra i carrabina de calibre de 22 mm i la galeria d’arma curta L’any 1955 les installacions s’ampliaren…
Associació de Tir amb Arc la Conxorxa
Tiradors de l’Associació de Tir amb Arc la Conxorxa
Associació de Tir amb Arc la Conxorxa / Ana Montes Montes
Esports de tir
Club de tir amb arc d’Arenys de Mar.
Fou fundat el 2006 La majoria dels seus tiradors competeixen en les especialitats de bosc, camp, aire lliure i sala, i en les categories d’arc compost, arc nu i recorbat olímpic En formen part els campions d’Espanya César Gómez, Albert Ramentol, Joan Valls, David Garre, Basili Garcia, Martí López, Antonio Álvarez, Manuela Martínez i Charo Reyes
Club de Tir Jordi Tarragó
Els tiradors del Club de Tir Jordi Tarragó Albert Artigas, Alfredo Álvarez, Francisco Carcellé, Miquel Pascual i Àngel Sánchez (d’esquerra a dreta)
Club de Tir Jordi Tarragó
Esports de tir
Club de tir olímpic del barri de Sant Salvador de Tarragona.
Fundat el 1982, practica totes les disciplines de tir de precisió i ha aconseguit diferents títols de Catalunya, d’Espanya i d’Europa L’any 2003 aconseguí la medalla de bronze per equips al Campionat d’Europa de tir Alguns dels seus tiradors més destacats foren Eduardo Zabalegi, Javier Fau, Javier Tornero, Albert Artigues o Francisco Carcellé Disposa de galeries per a carrabina, pistola i fusell, a més de quatre recorreguts de tir El 2011 tenia més de 600 socis
esgrima
L’esgrima esportiva requereix un material i una indumentària específics per a la seva pràctica
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter…
esgrima en cadira de rodes
En l’esgrima en cadira de rodes la cadira es troba fixada al terra
Arxiu Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Esport de combat practicat per persones amb alguna discapacitat física o intel·lectual.
Homes i dones en cadira de rodes, amputats o amb paràlisi cerebral lleu, competeixen en l’especialitat de floret, sabre o espasa, tant de manera individual com per equips, a partir d’un reglament internacional, les normes del qual no difereixen de les de l’esgrima convencional, tret dels aspectes relatius a la distància que hi ha entre els tiradors La cadira de rodes dels competidors es troba fixada al terra mitjançant unes guies que no impedeixen el moviment del cos, per tal de proporcionar major mobilitat als braços Per a compensar la falta de mobilitat, els tiradors…
bersagliere
Militar
Soldat italià d’infanteria lleugera.
El cos dels bersaglieri, creat el 1836 pel capità Alessandro Ferrero della Marmora com un cos especialment escollit de tiradors, ha gaudit sempre de gran popularitat Durant la Segona Guerra Mundial participaren en tots els fronts, així com en la lluita d’alliberament
Josep Antoni de Castellarnau i de Camps
Història
Noble i militar.
Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts
Club Arquers de Torrefarrera
Esports de tir
Club de tir amb arc de Torrefarrera.
Participa en el Campionat d’Espanya i de Catalunya i en diverses competicions d’àmbit estatal Ha organitzat alguna tirada de la Lliga Catalana Disposa d’escola de tir i promociona l’esport de base Entre els seus tiradors destaca Xavier Lastrada, campió d’Espanya en especialitat estàndard 2003 i subcampió 2002
zuau
Militar
Soldat d’un cos d’infanteria que formaren els francesos a Algèria el 1831, basant-se en els voluntaris de la tribu berber dels zwawa, de Cabília, que servien com a mercenaris de l’imperi Otomà.
Inicialment fou un cos mixt d’indígenes i europeus, però ben aviat els indígenes foren agrupats en compayies separades tiradors, i els zuaus només admeteren tropa francesa, malgrat que conservaren una part del vistós uniforme original Es distingiren a les guerres d’Àfrica, Crimea, Itàlia, Mèxic i Àsia Foren imitats per altres exèrcits occidentals
registre
Música
Conjunt de cordes d’un cordòfon o tubs d’un orgue associats a un timbre o una sonoritat concrets.
En aquests instruments, a fi d’obtenir major varietat tímbrica i dinàmica, s’agruparen els tubs o les cordes segons la seva particular sonoritat, més o menys diferenciada de la resta D’aquesta forma -comandats des del teclat-, els diferents registres i les seves combinacions contribuïren a aclarir i potenciar les possibilitats tímbriques dels instruments En els clavicèmbals, dos jocs de cordes o més ofereixen la possibilitat d’emetre sons diferents, o bé un mateix joc canvia la sonoritat en acoblar-hi plectres diferents amb efectes especials sobre les cordes Els pedals del piano són hereus…