Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Música
Formacions instrumentals i vocals titulars del Liceu barcelonès.
El primer titular de l’orquestra fou Marià Obiols i al llarg de la seva història ha estat dirigida per figures tan cèlebres com Richard Strauss, Igor Stravinsky, Bruno Walter, Arturo Toscanini, Otto Klemperer, Ottorino Respighi i Manuel de Falla En dates més recents també s’han situat al capdavant Riccardo Muti, Gerd Albrecht, Richard Bonynge i Václav Neumann, entre d’altres Han estat els seus titulars Eugenio MMarco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastià Weigle, el qual, en l’última temporada de la seva etapa, el curs 2008-09, compartí responsabilitat amb el seu successor,…
acció alliberada
Economia
Dret mercantil
Acció per la qual no s’exigeix desembossament de l’accionista, ja sigui perquè s’emet amb càrrec a reserves de lliure disposició, com perquè el seu valor nominal ja ha estat totalment desembossat pels seus titulars, en el moment de la seva emissió o posteriorment.
L’existència d’accions no alliberades implica que els socis titulars encara mantenen obligacions de desembossament amb la societat, obligacions que reben el nom de divident passiu
comtat de Manresa
Geografia històrica
Comtat nominal, sense comtes titulars, testimoniat a partir del 906.
Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes manresana La denominació de…
davantal
Periodisme
En un periòdic, text situat sota els titulars grans de la primera plana.
societat anònima esportiva
Esport
Societat mercantil de responsabilitat limitada que a l’Estat espanyol regula els clubs professionals esportius des del 1991.
Els seus titulars ho són en virtut d’una participació al capital social a través de títols i accions
benefici de major edat
Dret civil
Dret del menor d’edat, però major de setze anys subjecte a tutela, a sol·licitar del jutge que l’en deslliuri.
Els seus efectes són els mateixos que l’emancipació per concessió judicial o per voluntat del titular o titulars de la pàtria potestat
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Música
En la major part de la història del Liceu, no es pot parlar de l’orquestra com a cos estable, ja que aquest col·lectiu -com el cor o les companyies de dansa- i el seu director musical es formaven per a cada temporada contractats per l’empresari.
Un dels primers directors titulars de l’època fundacional fou el músic i compositor Marià Obiols, director també del Conservatori del Liceu Fou pràctica habitual cridar directors invitats de prestigi, i han passat pel seu podi figures tan destacades com Giovanni Bottesini, Franco Faccio, Albert Coates, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Georges Sebastian, Manuel de Falla, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, i un llarg etcètera, sense oblidar els grans directors catalans com Joan Manén, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Pau Casals o Antoni Ros Marbà Les…
direcció general
Dret administratiu
Centre de direcció de les diferents competències en què es distribueixen les de cada departament a la Generalitat de Catalunya.
Llur nombre depèn de les necessitats del moment i els titulars són nomenats pel consell executiu de la Generalitat a proposta del conseller, cap del departament respectiu
ducat d’Escalona
Història
Títol senyorial concedit (1472) per Enric IV de Castella a Juan Pacheco (mort el 1474), marquès de Villena, comte de Xiquena i mestre de Sant Jaume.
En foren titulars, entre d’altres, el cinquè Juan Fernández Pacheco y Álvarez de Toledo, i el vuitè Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”