Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
tocadiscs

tocadiscs
(CC0)
Electroacústica
Aparell per a la reproducció del so enregistrat en els discs fonogràfics.
És constituït per un giradiscs, un braç fonocaptor i la càpsula fonocaptora Els tocadiscs solen ésser prevists per a poder funcionar a diverses velocitats a fi de fer possible la reproducció dels diferents tipus de discs existents El tocadiscs forneix un senyal adequat per a atacar l’amplificador En alguns models, però, hom hi incorpora, a més del tocadiscs pròpiament dit, l’amplificador i els altaveus en aquest cas és anomenat també electròfon El tocadiscs és un component bàsic d’un equip d' alta fidelitat, utilitzat com a font de senyal Des dels anys vuitanta han estat desplaçats pels…
electròfon
Electroacústica
Aparell emprat per a la reproducció de discs fonogràfics.
És format per un tocadiscs, un amplificador i un altaveu
efecte microfònic
Electrònica i informàtica
Efecte degut a les vibracions mecàniques dels elements interiors d’un tub electrònic que produeixen una modulació indesitjable del senyal a amplificar.
L’efecte és especialment important quan hi ha un altaveu pròxim al tub perquè aquell fa vibrar les parts no rígides d’aquest especialment els elèctrodes, el qual, fent així de micròfon, pot produir oscillacions a causa de la retroacció, anàlogues a les degudes a l’efecte Larsen L’efecte microfònic també pot produir-se en els fonocaptors dels tocadiscs
mesclador
Mesclador, circuit dispositiu capaç de superposar senyals elèctrics
© X. Pintanel
Electrònica i informàtica
Circuit o dispositiu capaç de superposar dos senyals elèctrics o més i obtenir-ne un senyal equivalent a la suma o una combinació d’ells, el qual després és amplificat.
Posseeix diverses entrades i una sortida comuna, i sovint permet la regulació independent i a voluntat de l’amplitud de cadascuna d’elles Els mescladors són emprats correntment en electroacústica a l’entrada dels amplificadors d’àudio a fi de mesclar senyals procedents de micròfons, tocadiscs, magnetòfons, sintonitzadors, etc, en televisió per a combinar senyals de diverses cambres, etc En els receptors superheterodins de ràdio, el mesclador és l’element destinat a combinar el senyal d’entrada amb un senyal generat localment, a fi de produir la freqüència intermèdia
giradiscs

giradiscs
Electroacústica
Aparell destinat a fer girar els discs fonogràfics al voltant del centre, a la velocitat apropiada i generalment en un pla horitzontal.
Un giradiscs consta essencialment d’un plat de gran massa accionat per un motor elèctric Els giradiscs porten controls per al canvi de velocitat de gir, que pot ésser de 45 o 33 1/3 rpm La velocitat de 78 rpm ja no s’utilitza actualment Aquestes velocitats poden ésser ajustades molt exactament mitjançant l’ajut d’estroboscopis El sistema d’accionament del plat giratori és més perfecte com més qualitat té el giradisc N'hi ha tres sistemes bàsics l’arrossegament per politja, per corretja i directe Aquests dos últims són els emprats en sistemes de qualitat normal i alta, essent el primer un…
gramòfon

Gramòfon del 1910
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un disc.
Consisteix en un plat giratori, de forma circular, damunt el qual és collocat el disc, accionat per un motor a base de corda, que gira a una velocitat uniforme que inicialment solia ésser de 78 revolucions per minut La reproducció s’esdevenia en collocar damunt el disc un diafragma proveït d’una agulla d’acer que vibrava d’acord amb les incisions prèviament enregistrades en el disc amplificats aquests sons per una trompa connectada amb el diafragma, reproduïen el so originalment enregistrat Aquest procediment, ideat vers el 1894 per Emil Berliner, resultà superior al del fonògraf d’Edison…
alta fidelitat
Electroacústica
Reproducció de so pràcticament idèntica al programa original.
El concepte alta fidelitat és, de fet, un concepte de qualitat cadascun dels components bàsics de la cadena "presa de so-reproducció de so" ha de limitar-se a manejar el so sense modificar-lo, és a dir, que tant l’equip de reproducció com el d’enregistrament i el suport del so disc o cinta magnètica han de complir la seva comesa amb precisió Actualment aquesta precisió ve definida en els seus mínims per la norma alemanya DIN 45 500 i les normes nord-americanes IHF Standard En el cas d’un micròfon , la seva qualitat o alta fidelitat serà definida per la semblança entre el senyal acústic que l…
estereofonia
Electroacústica
Tècnica de l’enregistrament i la reproducció acústics mitjançant dos canals independents de so, que intenta de produir en l’oient una sensació de realitat, comparable a l’obtinguda amb l’audició directa d’una orquestra.
El so és captat per dos grups de micròfons, situats adequadament segons la situació relativa dels instruments i associats a dos amplificadors independents En l’enregistrament, el disc és recorregut per una agulla que es mou a conseqüència de dos senyals, un dels quals és gravat a les parets del solc i l’altre al fons, i aquests senyals formen els dos canals Així resulta que l’agulla reproductora de la càpsula tindrà dues menes de moviments combinats, generadors de dos senyals, imatges dels enregistrats En l’enregistrament de cinta magnètica o de banda òptica, cada senyal dels dos canals…
amplificador
Electroacústica
Aparell destinat a amplificar senyals elèctrics la freqüència dels quals pertany a l’espectre audible.
Els amplificadors poden ésser destinats a sonoritzacions públiques a sonoritzacions domèstiques o privades Els primers són destinats a reproduir, bàsicament, la paraula parlada i, ocasionalment, la música en aquest cas hom no exigeix gran qualitat Són aparells de mitjana o gran potència de 100 a 10 000 W acostumen a tenir una entrada pel senyal procedent del micròfon i una o diverses entrades auxiliars altres micròfons, tocadiscs, ràdio, etc, cadascuna amb el seu atenuador independent A vegades tenen un control de mescla, que permet, alhora, atenuar el senyal present en una de…
braç fonocaptor

braç fonocaptor
(CC0)
Electroacústica
En un tocadiscs, braç que sosté la càpsula fonocaptora en un dels extrems i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci pel damunt del disc seguint el camí fixat per l’avenç del solc.
L’altre extrem, o bé pivota sobre un suport vertical braç radial , i fa descriure a l’agulla una trajectòria corba, o bé es desplaça sobre una guia horitzontal, i aleshores li fa descriure una trajectòria recta i sempre perpendicular a la tangent als solcs braç tangencial El braç acostuma a ésser de forma tubular, i es fa prou lleuger perquè siguin mínimes les forces d’inèrcia que puguin distorsionar els moviments de la punta de lectura, però a la vegada amb la massa suficient perquè mai no arribi a ressonar amb les vibracions d’aquesta Prolongant-se més enllà del seu suport, els braços…