Resultats de la cerca

Estudia els verins, les metzines o els tòxics, és a dir, les substàncies que, en penetrar en l’organisme a una dosi relativament alta, una vegada o unes quantes vegades amb poc interval de temps, o en dosis petites reiterades durant molt de temps, causen efectes perjudicials en els éssers vius i fins i tot la mort perquè alteren algun equilibri bioquímic fonamental Respecte a aquestes substàncies, la toxicologia n'estudia la procedència i la natura vegetals, animals, minerals o artificials, les propietats físiques, químiques i biològiques, les vies de penetració en l’organisme…

Els efectes tòxics dels aliments poden ésser deguts a moltes causes contaminació bacteriana toxinfeccions, si el germen es desenvolupa en l’organisme, com la salmonellosi, o intoxinacions, si la toxina és preformada en l’aliment, com l’estafilocòccia i en el botulisme per composts químics afegits intencionadament certs additius o no intencionadament impureses pesticides, elements radioactius, substàncies procedents de pinsos, —antibiòtics, estrògens—, residus d’envasos contaminació natural seleni, mercuri i altres metalls, micotoxines, nitrats aliments que s’han descompost ptomaïnes,…

Pere Mata i Fontanet, introductor de la medicina legal i precursor de la psiquiatria, escriu Tratado de Medicina y Cirugía Legal, teórica y práctica, seguido de un compendio de toxicología

Doctorat a Madrid 1865, fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia de Barcelona 1875 Fundà l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, l’Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona i el periòdic La Independencia Médica En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia 1878 i un Atlas de microquímica y fitografía en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d’antropologia mèdica i jurídica 1889-94

Fou un dels iniciadors dels estudis de toxicologia clínica a Catalunya i autor de treballs importants sobre les intoxicacions per aliments i pel talli Fou vicepresident de l’Associació Europea de Centres de Lluita contra les Intoxicacions

Estudià a Montpeller i a París Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la Universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre el 1827 i el 1840, i també una obra de toxicologia general

Fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès i vicepresident de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de diversos treballs mèdics, entre els quals Tratado de medicina legal 1848 El seu germà Miquel Ferrer i Garcés 1817—92, advocat, fou governador civil de Barcelona durant la Primera República 1873

Fill de l’alcalde de Manresa, i solsoní d’origen, Josep Corbella i Sunyer, que exercí el càrrec del 1936 al 1938, s’exilià a França amb la seva família Cursà el batxillerat i medicina a Barcelona, on es llicencià en Medicina el 1960 i es doctorà el 1965 Dugué a terme activitat assistencial i pràctica forense i fou catedràtic de medicina legal i toxicologia 1976 a la Facultat de Medicina de Barcelona fins a la seva jubilació 2007 Creà un centre d’informació toxicològica a la Universitat de Barcelona Estudià el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del…

Exercí deu anys a Madrid 1856-66, on fou secretari de l’Academia Nacional de Medicina i un dels organitzadors més importants del Primer Congreso Médico Español 1864 Des de l’any 1866 exercí a Girona, on fou, cap a la fi de segle, el metge de més anomenada Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a l’hipocratisme 1858-59 i a la toxicologia del treball 1857 Escriví també obres literàries i històriques Don Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV