Resultats de la cerca

Absorbí 1911 la Companyia General dels Tramvies Elèctrics de València, però el 1917 fou traspassada a la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València

Formada per capital belga, es constituí en obtenir la concessió 1884 El 1913 obtingué una altra concessió per a una extensió fins a Banyoles La companyia fou absorbida per l’Estat espanyol el 1942, i el ferrocarril de Girona a Palamós, malgrat la protesta popular, fou suprimit a la darreria del 1955

Apareixen a Perpinyà els primers tramvies elèctrics

El 1890 es fusionà amb la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España Aquesta línia deixà de funcionar el 1932, però la companyia passà a l’Empresa Sagalés, d’autobusos

Electrificà les línies urbanes de València i les que havien pertangut a aquesta Societat Una part de les seves línies les suburbanes fou estatalitzada L’any 1964 la xarxa urbana de transports fou collectivitzada i prengué el nom de Societat Anònima Laboral dels Transports Urbans de València SALTUV, que administra els tramvies de la Ciutat de València abolits el 1970 i els autobusos urbans

Electrificà el primer tramvia de València 1900 i fou absorbida el 1911 per la Societat Valenciana de Tramvies

S’inicia una campanya de boicot als tramvies a Barcelona

Es declara a Barcelona un boicot als tramvies, a causa de l’augment d’un 40% en el preu dels bitllets

Al final de febrer del 1951, s’inicià a Barcelona una onada de protestes com a resposta a l’augment del preu dels bitllets del transport públic El greuge comparatiu amb Madrid, on els bitllets eren més econòmics tot i la pujada de preus, fou el detonant de la mobilització La població es negà massivament a utilitzar el transport públic i féu els desplaçaments a peu, amb nombroses manifestacions de protesta Una vegada aconseguida l’anullació de l’augment de preus dels bitllets, la vaga prosseguí i s’estengué a les empreses de la ciutat i a les d’altres centres industrials de…

Nota de premsa sobre la vaga del 1951 publicada a “L’Aurore”, París, 14-3-1951 Coll Part A desgrat de la fossilització del seu partit únic i de la mediocritat del seu personal polític, un règim franquista confós amb l’aparell de l’Estat, protegit per nodrits cossos repressius i resguardat, en última instància, darrere les forces armades, mantenia, durant els anys cinquanta, el control del territori i de la societat catalans sense gaires problemes Només l’excepcional aparició d’enfrontaments entre les diverses instàncies de poder, combinada amb circumstàncies locals de malestar agut, va donar…