Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
transcendental
Filosofia
En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció (sobretot moral) de l’home.
S'oposa tant a empíric pel fet que no deriva de l’experiència com a transcendent pel fet que no ultrapassa l’experiència, bé que en sigui condició intrínseca
transcendental
Filosofia
En l’escolàstica, cadascun dels atributs propis de tot ésser: la unitat, la veritat i la bondat (o perfecció) i, per a alguns, la bellesa, reductible, per a altres, a l’anterior.
Als tres primers transcendentals corresponen, respectivament, els principis de contradicció, de raó suficient i de finalitat, expressió alhora lògica i ontològica de l’ens com a unum , com a verum com a bonum
esquema transcendental
Filosofia
En la filosofia de Kant, representació intermediària entre el fenomen i les categories.
deducció transcendental
Lògica
Nom donat per Kant a una part de la Crítica de la raó pura, en la qual pretén de justificar l’aplicació dels conceptes a priori als objectes empírics, mitjançant la recerca de les condicions a priori de possibilitat de l’experiència.
És oposada a la deducció empírica , que, sempre en sentit kantià, consisteix en una aplicació dels conceptes, la justificació de la qual és feta a partir de l’experiència mateixa
estètica transcendental
Filosofia
Part de la Crítica de la raó pura en què Kant tracta de les formes a priori de la sensibilitat.
Crítica de la raó pura
Obra cabdal d’Immanuel Kant, publicada el 1781 i corregida per l’autor mateix en la segona edició del 1787.
De les tres parts en què és dividida, les dues primeres l' estètica transcendental i l' analítica transcendental són fonamentalment positives fonamentació del coneixement empíric, mentre que la tercera la dialèctica transcendental és radicalment negativa desemmascarament de la illusió metafísica, bé que el nou objecte fou rehabilitat, en el pla del coneixement pràctic, en la segona crítica , la Crítica de la raó pràctica
Edmund Husserl
Filosofia
Filòsof moravià d’origen jueu, professor a Göttingen i Friburg de Brisgòvia i cap de l’escola fenomenològica.
La seva evolució intellectual, marcada successivament per l’influx de Plató, Descartes i Kant, descriu una mena d’arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència La seva primera obra, Logische Untersuchungen ‘Investigacions lògiques’, 1900-01, es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement les “essències” de les coses A Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologische Philosophie ‘Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenològica’, 1913, Formale und transzendentale Logik ‘Lògica formal i …
reducció
Filosofia
En Husserl i l’escola fenomenològica, procés mitjançant el qual hom posa entre parèntesis i deixa com en suspens totes les dades, conviccions, etc, relacionades amb l’acte de coneixement per tal de centrar-se exclusivament en aquest mateix acte.
Hom en diu també, en general, reducció fenomenològica Tanmateix, cal distingir entre la reducció eidètica , en què hom prescindeix dels fenòmens o processos particulars per tal d’assolir l’essència, i la reducció transcendental , o reducció fenomenològica pròpiament dita, que prescindeix de l’essència per tal d’assolir el residu fenomenològic de la consciència transcendental
analítica
Lògica
Recerca de les formes elementals del raonament i de la demostració.
Primera part de la lògica general que, segons Kant Crítica de la raó pura , ‘descompon totes les operacions de l’enteniment i de la raó en els seus elements i els presenta com a principis de qualsevol apreciació lògica que faci el nostre enteniment’, mentre que l' analítica transcendental és ‘la part de la lògica transcendental que tracta dels elements del coneixement pur de l’enteniment i dels principis sense els quals no pot ésser pensat cap objecte’
apercepció
Filosofia
Acte conscient de reconèixer l’objecte percebut.
La distinció entre apercepció i percepció fou establerta per Leibniz, que, oposant-se als cartesians, els quals solament consideraven les percepcions de les quals hom tenia consciència, afirmà que existien percepcions vagues que no eren objecte de reflexió recollint aquesta diferència, introduí el nom apercepció per a designar les percepcions acompanyades de consciència A la Crítica de la raó pura , Kant distingí l' apercepció empírica , acte de relacionar una representació amb la consciència de si, i l' apercepció transcendental o pura , que és la consciència de si, és a dir, el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina