Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions
Representants dels governs català, andorrà i francès formalitzen al Centre d’Interpretació de Comapedrosa Andorra la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, que uneix els parcs naturals de l’Alt Pirineu Catalunya, el de la Vall de Sorteny i el Comunal de Comapedrosa Andorra i el regional dels Pirineus de l’Arieja Estat francès El parc, de més de 428000 hectàrees i amb la Pica d’Estats com a màxima altura, comprèn 158 municipis, 15 de catalans, dos d'andorrans i 141 de francesos, i uneix tres zones protegides en un dels espais transfronterers amb una de les biodiversitats…
Nit de Sant Jordi
Festa cultural de la Catalunya del Nord.
Organitzada per Òmnium Cultural de la Catalunya del Nord, se celebra anualment des del 1989 la setmana següent a Sant Jordi 23 d’abril al Palau de Congressos de Perpinyà Hom hi atorga diferents premis a treballs en llengua catalana en diversos gèneres, especialment del camp literari, dotats per la mateixa entitat organitzadora i també per l’Institut d’Estudis Catalans, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i la Casa de la Generalitat Els premis atorgats són Catalunya Nord, Joves Escriptors, Francesc Català de poesia, Ramon Juncosa de divulgació i periodisme transfronterers…
Josefina Matamoros i Calvet

Josefina Matamoros i Calvet
TV3
Museologia
Museògrafa i gestora i activista cultural.
Als set anys anà a viure a la Catalunya del Nord amb la seva família L’any 1970 es llicencià en hispàniques a la Sorbona, el 1979 en filosofia a la facultat parisenca de Vincennes i el 1981 es doctorà a la Universitat de Pau amb una tesi sobre el Rosselló vist per Josep Pla Molt interessada en els vincles catalans transfronterers, el 1978 creà el Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana a Perpinyà, el qual dirigí fins el 1986, que focalitzà en la tasca de recuperació del català Aquest any fou nomenada directora del Museu d’Art Modern de Ceret , que renovà i donà…
itinerància
Telecomunicacions
Funció d’un telèfon mòbil que permet de desplaçar-se d’una zona de cobertura a una altra sense alterar-ne les condicions de funcionament.
Comercialment, els operadors de telecomunicacions usen el terme itinerància en anglès roaming quan el canvi de cèllula comporta un traspàs de les fronteres d’un estat, amb el consegüent canvi d’operador de telefonia Sense l’opció comercial d’itinerància, els telèfons mòbils només són operatius al país d’origen La paraula roaming ha agafat més pes en la seva versió comercial per a indicar l’opció contractual amb l’operador de telecomunicacions que permet trucar des de l’estranger, emprant-se actualment els anglicismes handover o handoff per a indicar la itinerància dels mòbils entre cèllules…
Luxemburg 2016
Estat
Malgrat els escàndols i les polèmiques dels darrers anys, el país es va mantenir com a referent financer El 2016 va continuar marcat per l’obertura econòmica i financera del país, favorable a les grans empreses, i pels baixos tipus impositius al capital Amb un sistema bancari que diposa d’actius en un volum aproximadament equivalent a 16 vegades el PIB, Luxemburg va esdevenir la segona indústria de fons d’inversió més important al món, amb capacitat per a abastar l’obertura de comptes de capital i un entorn favorable a les empreses multinacionals Tot i que el sector bancari tradicional es va…
sender de gran recorregut
Qualsevol dels camins senyalitzats i homologats d’àmbit supracomarcal i sovint transfronterers que superen els cinquanta km de recorregut.
Constitueixen els camins més llargs en la pràctica del senderisme , i formen una xarxa de camins aptes per al turisme pedestre, que creuen tots els territoris d’Europa La ERA European Ramblers Association - Federació Europea de Senderisme és l’organització responsable de la seva coordinació, d’acord amb les diverses entitats federades de cada territori La senyalització consisteix en franges blanques i vermelles
Kosovo 2009
Estat
Sota la supervisió de l'OTAN, l'any va començar amb l'entrada en funcionament de les Forces de Seguretat Kosovars, de caràcter multiètnic Al novembre, Kosovo va celebrar les seves primeres eleccions des de la declaració d'independència Aquestes eleccions locals formen part del procés de descentralització inclòs en el pla de ruta cap a la independència promogut per Martti Ahtisaari, enviat especial de les Nacions Unides a Kosovo A l'octubre, la Comissió Europea va proposar iniciar la negociació sobre la liberalització de visats per als nacionals kosovars en l'espai comunitari i l'establiment d…
Universitat Catalana d’Estiu
Universitat d’estiu amb seu a Prada (Conflent).
Tingué els inicis en les jornades d’estudi celebrades en aquesta ciutat des de l’estiu del 1969 i que ja aleshores reberen aquest nom Després de diverses temptatives, una primera UCE fou organitzada aquest any pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i pel Grup Rossellonès d’Estudis Catalans de tema monogràfic — El Rosselló avui i demà —, hi assistiren unes 120 persones d’arreu dels Països Catalans L’any següent funcionaren ja quatre seccions diferents llengua i literatura catalanes, estudis rossellonesos, ciències humanes i ciències exactes, que augmentaren els anys posteriors 7 el 1971,…
Tractat de Schengen

Monument commemoratiu de la signatura del Tractat de Schengen, a la ciutat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i…
populisme
Nom amb el qual hom designa un tipus d’ideologia i de pràctica de moviments i partits polítics sorgits en diversos països entre el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
El terme és imprecís, atesa la vaguetat del concepte de “poble”, en el qual es fonamenta i del qual prové el seu acusat nacionalisme, amb el qual ha eludit diferències de classe o de minories etniconacionals Adreçat a grups socials amplis perjudicats per la industrialització i sovint encapçalat per líders carismàtics, la seva retòrica radical no sempre s’ha correspost amb la pràctica política Inicialment tingué, com és el cas del Populist Party nord-americà 1892 i del populisme rus una orientació agrària els anys trenta del segle XX arrelà especialment a l’Amèrica Llatina, en estats on a una…