Resultats de la cerca

Advocat Professor de literatura a Puerto Rico en 1967-77, any que s’installà a Barcelona Des del 1989 professà a la Universitat de Seattle i el 1992 fou nomenat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra La seva poesia és classificada dins el realisme màgic És autor, entre altres, dels reculls En medio del camino 1949-70 1971, El bosque transparente 1983, El ave en su aire 1985, Ocupación del fuego 1990 i Vuelos 1990 Estudiós d’altres literatures, especialment de la brasilera i la portuguesa, publicà els assaigs Las cenizas de la flor 1987 i La vida plural de Fernando Pessoa…

Estudià psicologia i periodisme i, en els seus inicis professionals, es relacionà amb grups de teatre independent El 1976 començà a collaborar de manera habitual en la premsa, on aviat es féu notar per la novetat del seu estil fresc, àgil, agosarat i desimbolt, fins al punt que li fou atorgat el Premi Nacional de periodisme, l’any 1980 Com a narradora es donà a conèixer amb una novella d’experiència generacional, Crónica del desamor 1979, a la qual seguiren La función Delta 1981, Te trataré como a una reina 1983, Amado amo 1988, Temblor 1990, Bella y oscura 1993, La hija del caníbal 1997, El…

Molt influït per Heidegger i Gadamer, la seva obra ha estudiat la crisi de la metafísica tradicional, a la qual oposa una “ontologia de la decadència” o “feble”, en la qual esdevenen secundaris els conceptes propis de la metafísica L’ontologia queda reduïda a hermenèutica, la qual cosa implica la mort de la metafísica i l’obertura d’un nou període on hom deixa de banda la tendència superadora que ha caracteritzat la “modernitat” És considerat un dels principals autors de la filosofia postmoderna Entre les seves obres cal esmentar Poesia e ontologia 1967, Il soggeto e la maschara 1974,  Le…

Estudià filosofia a Cervera i el 1756 passà al Colegio de Cirugía de Cadis, on fou deixeble de Pere Virgili, aleshores director del collegi El 1763 passà al Collegi de Cirurgia de Barcelona, on ocupà la càtedra d’anatomia, i poc temps després la direcció Treballà també a l’Hospital de la Santa Creu, del qual fou igualment director Fou pensionat pel govern de Carles III per visitar, juntament amb Marià Ribes, París 1774-77, Londres 1777, Edimburg i Amsterdam 1778 A Londres estudià amb W Saunders i amb John Hunter, en la classe del qual intervingué per donar a conèixer la veritable estructura…

La ciutat, en un turó a la riba esquerra del Xúquer, des del segle XIX s’ha estès vers la plana conserva el nucli antic constituït per un carrer, parallel als rius, amb cases penjades sobre l’espadat calcari Hi són recursos recents l’explotació de la fusta serradores i també l’afluència turística La principal activitat de la població, però, correspon al sector terciari funcions administratives, comerç L’any 1970 fou construït el polígon industrial de la ciutat Anomenada per primera vegada l’any 784 per un cronista àrab, estigué ocupada pels àrabs fins el 1177, que fou conquerida per Alfons…

Biografia Fill de diplomàtics, visqué en diverses capitals llatinoamericanes, i també a Washington fins el 1945, que s’establí a Mèxic Graduat en dret per la Universidad Autónoma de Méjico, l’any 1965 emprengué ell mateix la carrera diplomàtica, que serví a Londres i, en 1972-78, a París com a ambaixador Professor de literatura en diverses universitats nord-americanes i protagonista de moviments estètics i polítics, inicià la carrera literària a mitjan anys cinquanta, i el 1954 publicà la seva primera narració, Los días enmascarados 1954 Fou també redactor d’ El Espectador , i cofundador, amb…

Malgrat que sempre es parla d’una Catalunya medieval –romànica i gòtica– i d’una Catalunya modernista, el recorregut que fins ara hem fet de l’arquitectura religiosa des del darrer terç del segle XVI ens porta a concloure que la geografia catalana és essencialment moderna, entès el terme com el que defineix l’època renaixentista i barroca Les ciutats, els pobles de tot l’àmbit català, mostren perfils barrocs, alguns de nova planta i d’altres en intervencions puntuals, com ara les façanes La raó d’aquesta fisonomia s’ha d’explicar desfent la idea d’una Catalunya en decadència Es pot considerar…