Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
trepanació
Operació practicada amb un trepà als ossos, especialment als cranials, en les compressions cerebrals, les fractures o els embassaments.
trepanar
Fer una trepanació.
trepà
Instrument per a foradar ossos i especialment el crani per mitjà d’una broca.
És emprat en la trepanació
Thierry de Martel
Cirurgià francès.
Impulsor de la neurocirurgia a França, creà un nou instrumental per a la trepanació i fou autor de nombrosos treballs sobre el sistema nerviós i sobre ginecologia
Adriaan van den Spiegel
Metge flamenc, conegut com a Adrianus Spigelius
.
Estudià a Lovaina i a Pàdua, amb GFabrici d’Acquapendente, i s’especialitzà en anatomia i cirurgia, on assajà la trepanació del crani Publicà, entre altres obres, De formatu foetu 1626
Lanfranco de Milà
Metge italià.
Com el seu mestre, Saliceto, recomanà en molts casos d’accident i malaltia una terapèutica quirúrgica que la seva època menyspreava ús del cauteri per a determinats tumors, sutura dels nervis seccionats, trepanació en cas de fractura cranial amb els fragments enfonsats, etc Havent-se traslladat a París, dedicà la seva Chirurgia magna 1270 a Felip IV de França, que l’havia protegit Escriví també una Chirurgia parva 1296 Ambdues obres contribuïren al renaixement de la cirurgia empírica durant la baixa edat mitjana europea
terebració
Perforació o trepanació d’un òrgan del cos.
antrotomia
Obertura de l’apòfisi maxil·lar per trepanació òssia.
Els primats: l'espècie humana
Arbre filogenètic dels primats L’evolució dels primats és un cas típic de radiació adaptativa, amb una diversificació constant de grups i espècies La categoria sistemàtica dels prosimis no inclou una única branca filogenètica, sinó dues ben separades, els tarsioïdeus per una banda i els lemuroïdeus i lorisoïdeus per l’altra Dins dels avantpassats dels antropoides, hi ha una antiga diversificació entre platirrins i catarrins i una posterior entre cercopitecoïdeus i hominoideus El gènere Aegyptopithecus , descobert a El Fayum Egipte i datat en uns 30 milions d’anys,…
Sant Andreu de Bestracà (Beget)
Situació Vista exterior de l’església des del costat sudoriental, amb la capçalera a primer terme J M Melció Bestracà és un poble que es troba al vessant meridional de l’encinglerada serra del mateix nom, que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix Aquest poble pertanyia a l’antic municipi garrotxí de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al municipi ripollès de Camprodon L’església de Sant Andreu és en un paratge que domina una important panoràmica sobre el cantó de ponent de la Garrotxa Centra un grup de masies escampades, actualment deshabitades És al coll de Bestracà, o del…