Resultats de la cerca
Es mostren 1987 resultats
tret de pedra
Lèxic comú
Distància equivalent o aproximada a la que recorre una pedra llançada per un home normal.
tret distintiu
Fonètica i fonologia
Diferència d’un fonema amb els altres, en termes de fonètica articulatòria, acústica o auditiva, que es revela en l’anàlisi dels fonemes o, més ben dit, de llurs diferents al·lòfon
, dels quals són una abstracció.
En català, per exemple, els fonemes fricatius presenten els trets distintius següents, descrits segons la fonètica articulatòria on + indica la presència del tret, - indica l’absència del tret, i la casella buida, la no funcionalitat del tret
tret
Fonètica i fonologia
Unitat última en l’anàlisi fonològica de la llengua.
Segons això, tota expressió, qualssevol que siguin les seves particularitats, és una combinació de trets concatenats en el temps a base de grups simultanis o quasisimultanis, anomenats fonemes Tot i que sempre hi ha trets de molt diversa natura, com els apellatius, afectius, emfàtics i àdhuc involuntaris, la fonologia tradicional s’ocupa només d’aquells que pertanyen al sistema preestablert, distintius, culminatius i demarcatius, que són oponibles i portadors de distincions lingüístiques immanents Cada llengua es compon d’un nombre determinat de trets organitzats en combinacions fonemàtiques…
Els militars revoltats controlen les Illes, tret de Menorca
Els militars revoltats controlen les Illes, tretde Menorca
tret cultural
Antropologia
Unitat de comparació d’aspectes materials o immaterials d’una cultura.
En antropologia, aquesta unitat s’ha utilitzat en el mètode comparatiu per a analitzar recurrències, variacions, parallelismes i analogies entre diverses cultures
tret prosòdic
Fonètica i fonologia
Conjunt de caràcters fònics d’una llengua —dinàmics, melòdics, quantitatius— que són peculiars d’una determinada secció del discurs (paraula o síl·laba).
galeria Tret’akov
Galeria d’art (en rus: Gosudarstvennaja Tret’akovskaja Galereja) de Moscou, que aplega la col·lecció de pintures russes més important.
Prengué origen en la collecció particular de Pavel Mikhajlovič Tret'akov 1832-98, el qual en féu donació a la ciutat el 1892 Convertida en museu estatal el 1918, conté unes 40 000 icones i obres dels pintors russos i soviètics, i també escultures i gravats de diverses èpoques
Sergej Mikhajlovič Tret’akov
Teatre
Dramaturg rus.
Vinculat de molt jove als cercles avantguardistes del seu país, viatjà a Alemanya, on conegué Brecht i Piscator, que influïren decisivament en la seva concepció del teatre El caràcter crític de les seves obres l’enfrontà amb el règim soviètic, que el féu empresonar i afusellar Cal esmentar Zeml’ja dybom ‘La terra s’alzina’, 1923, Protivogazy ‘Màscares de gas’, 1924 i Ryči Kitaj ‘Braola, Xina', 1926 Escriví també assaigs en els quals propugnà una literatura documental que reflectís acuradament les contradiccions socials
Viktor Viktorovic Tret’jakov
Música
Violinista rus.
Començà els estudis musicals al Conservatori d’Irkutsk El 1959 es matriculà a l’Escola Central de Música de Moscou i més tard continuà la seva formació al conservatori de la ciutat, on es graduà l’any 1970 El 1966 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Piano Cajkovskij, cosa que li obrí les portes de les principals sales de concerts europees i nord-americanes L’any següent debutà a Londres amb la Royal Philharmonic Orchestra Considerat un intèrpret excellent del repertori del segle XIX, té un estil en què s’evidencien algunes de les característiques emblemàtiques de l’escola…