Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
leucotricàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre de les beggiatoals formada per organismes que oxiden àcid sulfhídric (Thiothrix) i matèria orgànica (Leucothrix).
Tenen una estructura en tricomes incolors i fixos es reprodueixen fent llenegar l’extrem dels tricomes gonidis, els quals donen lloc a nous filaments
esquama
Botànica
Apèndix o òrgan vegetal semblant a una escata de peix.
Generalment, les esquames són catafilles, hipsofilles o tricomes
tricoma
Botànica
Nom donat a qualsevol apèndix epidèrmic de les plantes.
Són tricomes els pèls, les papilles i algunes esquames
acromatiàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels beggiatoals.
Viuen a les aigües marines i continentals i es caracteritzen perquè no formen tricomes
Les hormogonees
Aquesta subclasse, la més important dels cianòfits, comprèn representants que formen veritables filaments, en els quals les cèllules es disposen en tricomes La fragmentació dels filaments en hormogonis és una de les formes de reproducció més usuals Els tres ordres que la componen es distingeixen segons la capacitat per a formar heterocists o per a produir ramificacions veritables Les oscillatorials Cianofícies de l’ordre de les oscillatorials 1 Trichodesmium erythraeum a/b Ix 25/x 300 2 Oscillatoria margaritifera a/b x 25/x 500 3 Schizothrix vaginata a/b x 800/ × 1000 4 Spirulina subsalsa x…
beggiatoals
Biologia
Ordre de bacteris els representants del qual són estructuralment idèntics a les cianofícies, però mancats de pigments.
Oxiden l’àcid sulfhídric o matèria orgànica i sovint acumulen inclusions de sofre formen generalment tricomes proveïts de beina i es reprodueixen per escissiparitat i també sovint per gonidis Manquen de flagels i es traslladen per lliscament o resten fixats al substrat habiten generalment al sòl i en aigües amb matèria orgànica en descomposició
cariofanals
Biologia
Ordre de bacteris format sobretot per cèl·lules en forma de disc amb una zona basòfila central visible en viu al microscopi òptic i que, de vegades, conté cossos diferenciats al citoplasma que probablement corresponen a conidis.
Aquestes cèllules s’associen generalment en tricomes amb una paret cellular comuna a totes elles, però també poden viure lliures, en el qual cas tenen flagellació perítrica, a diferència de les beggiatoals, a les quals s’assemblen molt Viuen generalment a l’aigua, però es troben també en el tub digestiu de diversos animals, principalment vertebrats i artròpodes
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
paràfisi
Botànica
Nom donat als tricomes que protegeixen els sorus de certs pteridòfits.
carpostegi
Botànica
Conjunt de tricomes situats a la gola del calze d’algunes labiades.