Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
agulla de Vim-Silvermann
Instrument metàl·lic cilíndric, prim, proveït d'un èmbol anterior, tallant, que permet l'obtenció de cilindres prims de teixit, emprada en la biòpsia del fetge.
Fou substituït per l' agulla de Menghini i, ulteriorment, per la de tipus Tru-Cut
Revolta “patriòtica” holandesa contra Guillem V
Revolta “patriòtica” holandesa contra el stadholdelr pro-anglès Guillem V, esclafada ulteriorment 1787 pels exèrcits prussians
rèdia
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes digenètics originada asexualment a partir de cèl·lules reproductores internes dels miracidis paràsits i sense cilis, anomenats esporocists; la rèdia és, doncs, un esporocist fill.
Les rèdies s’alimenten dels teixits de l’hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries
Paul Émile Lecoq de Boisbaudran
Química
Químic francès.
Juntament amb RB Bunsen, GR Kirchchoff i W Crookes establí els fonaments de l’anàlisi espectroscòpica Descobrí espectroscòpicament l' eka-alumini 1875, que ulteriorment D&I Mendelejev demostrà que era el galli també descobrí el samari 1879 i el disprosi 1886
àcid nicotínic
Bioquímica
Derivat carboxilat de la piridina en forma de pólvores solubles en aigua i insolubles en èter, molt estables i no higroscòpiques, que es fonen a 237°C i se sublimen sense descomposició.
L’àcid nicotínic fou trobat en el llevat per CFunk 1913 i en el segó per USuzuki ulteriorment també fou detectat a la llet, en els llegums i a l’alfals És un precursor del NAD Són conegudes les seves propietats vasodilatadores i hipocolesterolemiants
Casimir Joseph Davaine
Metge francès.
El 1850 descobrí l’existència de petits corpuscles filiformes dins la sang d’animals especialment xais atacats de carboncle Ulteriorment, a la llum d’una memòria de Pasteur, indicà que aquells corpuscles, que anomenà " bacteridies carbuncloses ", eren els microorganismes causants de la malaltia del carboncle
catarsi
Psicologia
Exteriorització, sovint emocionada, i expressió verbal de continguts mentals vinculats a situacions traumàtiques (externes o internes), els quals han estat allunyats de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió.
El mot implica l’element curatiu o palliatiu que hom espera d’obtenir amb l’alliberament, descàrrega o abreacció dels continguts reprimits, en una mena d’acció “purgativa” catàrtica El concepte de catarsi, en psicopatologia, fou emprat per primera vegada per Breuer i Freud mètode catàrtic Ulteriorment, i d’una manera poc estricta, hom parla de catarsi en qualsevol mètode psicoteràpic en què es doni una exteriorització de continguts mentals carregats d’afecte
páthos
Música
En grec clàssic, substantiu neutre que designava els estats d’ànim de tonalitat trista, el sofriment, les afeccions, etc.
L’adjectiu patètic -que deriva de l’adjectiu grec corresponent a páthos - serveix, en canvi, per a qualificar allò que suscita afectes corprenedors és a dir, no ja els mateixos afectes sinó la font, la causa de tals emocions És així com es troben certes peces del repertori que porten com a títol o pseudònim aquest mot, entre les quals cal esmentar la Sonata per a piano, opus 13, de Beethoven, posteriorment anomenada Sonata Patètica Només ulteriorment páthos i patètic esdevingueren termes pejoratius, esmentant l’èmfasi en recursos lacrimògens per provocar la compassió de l’…
Tomàs Vellvé i Mengual
Disseny i arts gràfiques
Grafista, il·lustrador i dissenyador tipogràfic.
Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns…
Càndid de Dalmases i Jordana
Historiografia catalana
Historiador.
Jesuïta 1921, després de doctorar-se en filosofia l’any 1930 al Collegi Màxim de Sarrià Barcelona, cursà estudis de teologia a Aalbeet Holanda i San Remo Itàlia Posteriorment es doctorà en història a Madrid 1945 i fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma i de la Monumenta Historica Societatis Iesus 1947-54 i 1957-64 Es dedicà a estudiar i documentar la figura de sant Ignasi, i publicà entre el 1943 i el 1965 els quatre volums fonamentals sobre Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola et de Societatis Iesu initis Ulteriorment escriví dues biografies…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina