Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba Pepón Coromina, Barcelona, Impala Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1966 de Joan Marsé GUIÓ GHerralde, JMarsé, Ramón de España FOTOGRAFIA Fernando Arribas Fujicolor i panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tona Coromina MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Josep Maria Bardagí INTERPRETACIÓ Maribel Martín Teresa, Ángel Alcázar Manolo, Patricia Adriani Maruja, Cristina Marsillach Hortensia, Guillem Montesinos Bernardo, Juanjo Puigcorbé Luis, Josep Minguell Alberto Bori, Alfred Lucchetti Dr Salarich, Àngel Jové Paco, Marta Molins, José María Cervino, Mónica…

Joan Marsé i Carbó guanya el premi Biblioteca Breve amb l’obra Últimas tardes con Teresa

La seva obra, dins un estil realista tradicional, tracta dels diferents aspectes de la problemàtica social espanyola Los olvidados 1957, Los clarines del miedo 1958, Hemos perdido el sol 1964, Las últimas banderas 1967, El hombre que volvió del paraíso 1979, etc Algunes de les seves obres han estat portades al cinema

Resident a Lleida des de molt jove, collaborà en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes “Zig-Zag”, “Corre-Vuela”, “El Peneca” i “Las Últimas Noticias” de Santiago de Xile Participà sovint en l’Exposició Internacional de l’Humor que se celebra cada any a Mont-real Canadà Pertanyia a l’Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales Fou conegut pel pseudònim Niko

Fill de Rafael Closas i Cendra A Buenos Aires 1937, estudià i treballà amb Margarida Xirgu Tornà a Espanya en iniciar-se els anys cinquanta i es dedicà sobretot al teatre comercial en castellà Actuà també en francès i en català Visquem un somni , de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970 Entre els nombrosos films que interpretà, cal remarcar Muerte de un ciclista 1955, de Juan Antonio Bardem, Distrito V 1957, de Juli Coll, La gran familia 1962, de FPalacios i Últimas tardes con Teresa 1984, de GHerralde El 1990 protagonitzà la sèrie de TV3 Sóc com sóc

Es traslladà de jove a València i posteriorment a Madrid, on cursà filologia hispànica a la Universitat Complutense i on resideix Després d’exercir la docència universitària uns quants anys, es dedicà exclusivament a la literatura Participà també en un programa sobre cinema de Televisión Española i collabora a la premsa El País Ha publicat les novelles Piedras preciosas 1989, No es distinta la noche 1990, El palacio varado 1993, Desde el mirador 1996, El misterio de todos los días 1999, Últimas noticias del paraíso premi Alfaguara 2000, Un millón de luces 2003, Presentimiento 2008, Lo que…

Llicenciat en literatura hispànica per la Universidad de Chile i doctorat en literatura per la Universidad Católica, és autor dels poemaris Bahía inútil 1998 i Mudanza 2003, de les novelles curtes Bonsái 2006, premis de la Crítica de Xile i del Consejo Nacional del Libro de Xile i La vida privada de los árboles 2007, i de la novella Formas de volver a casa 2011 Professor de literatura a la Universidad Diego Portales, ha collaborat amb mitjans com Las Últimas Noticias , El Mercurio , Turia o Babelia L’any 2007 fou escollit dins el grup Bogotá-39 i el 2010 fou inclòs en la selecció dels vint-i…

Vida Després d’estudiar dos anys a l’Escola de Cinematografia Aixelà, el 1969 entrà de meritori als estudis Balcázar sota les ordres de Lluís Puigvert i Teresa Alcocer Ja com a muntador en cap d’aquests estudis, edità una cinquantena de documentals, curts, publicitat i més d’una dotzena de films de directors com ara Francesc Bellmunt, La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978 Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 1977-78 en català, 1985 i Caniche 1978-79, i Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa 1983 A partir del 1983 es dedicà a tasques de realització i producció…

Vida Estudià musicologia a la Universitat de Berlín amb H Abert, C Sachs, J Wolf i EM von Hornbostel Es doctorà el 1929 a la Universitat de Greifswald, amb una dissertació sobre la sonata romàntica per a piano Entre el 1929 i el 1931 treballà com a assistent del director Hermann Scherchen a la ràdio de Berlín i el 1933 tornà a Barcelona, on esdevingué assessor de l’editorial Labor i crític musical El 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, emigrà a Mèxic Allà fou crític musical d'"Últimas noticias" i membre fundador i collaborador de les revistes "Tiempo" i "Audio y Música", entre d’…

Llicenciat en matemàtiques i doctor en filosofia, és professor de dramatúrgia i d’història del pensament a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i fundador del collectiu teatral El Astillero Autor de diverses obres, com Más ceniza 1992 —premi Calderón de la Barca—, forma part de la fornada de dramaturgs espanyols que irrompé durant els anys noranta amb la voluntat explícita de retornar al teatre de text, sota una perspectiva contemporània que experimenta noves possibilitats de significació del discurs textual També ha traduït texts com La visita de la vieja dama , de F…