Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Posposada l’entrada a la presó dels ultres que van atacar Blanquerna
El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem, que condemnava a quatre anys de presó quatre membres de Falange i dos d’Alianza Nacional que l’11 de setembre de 2013 van protagonitzar actes violents a la seu de Blanquerna, la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid A la majoria dels ultres, el Suprem els havia imposat una pena de dos anys i deu mesos de presó per desordres públics amb concurs ideològic, amb l’impediment del dret de reunió i agreujant de discriminació ideològica
Judici als ultres per les agressions al Centre Cultural Blanquerna del 2013
Comença a l’Audiència Provincial de Madrid el judici als militants d’extrema dreta que van assaltar la delegació de la Generalitat a Madrid Centre Cultural Blanquerna l’Onze de Setembre del 2013 Alguns acusats tenen un ampli historial de violència i argumenten que la seva actuació, que van qualificar de "pacífica", era a títol personal, per amor a Espanya i en defensa de la unitat consagrada per la Constitució La sentència, que s’emet el 24 de febrer, condemna 14 dels 15 acusats a penes de presó d’entre 6 i 8 mesos i a multes d’entre els 1800 i els 4900 euros La Fiscalia demanava entre 2 i 4…
Denegada la visita d’eurodiputats als polítics i activistes independentistes empresonats
Sis eurodiputats fan una conferència de premsa davant la presó d’Estremera, on hi ha empresonats el vicepresident de la Generalitat intervinguda, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn Els eurodiputats denuncien que la negativa de l’accés als presos no s’ajusta a les normes d’un Estat democràtic i de dret També informen que anteriorment se’ls va denegar l’accés als líders de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats al centre de Soto del Real Mentre els eurodiputats són davant la presó d’Estremera, un grup d’ultres els…
el Terror Blanc
Història
Reacció contrarevolucionària que tingué lloc a França els primers anys de la Restauració (1815-16), quan els reialistes es lliuraren a una repressió sagnant contra les persones que s’havien significat en l’etapa anterior com a revolucionaris o com a bonapartistes.
La repressió fou legalitzada en certa manera pel triomf electoral dels ultres 1815, fins a arribar a l’extrem que el mateix govern del duc de Richelieu es veié obligat a posar-hi fi, a la darreria de l’any 1816
ultra
Història
Política
Dit, generalment, de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme postures d’extrema dreta o d’integrisme.
A l’Estat francès rebé aquest nom un grup polític que actuà durant la Restauració, oposant-se a les transformacions efectuades per la Revolució i defensant l’ultrareialisme —el restabliment de la monarquia absoluta, segons les doctrines de Maistre i Bonald— i l’ultramuntanisme en religió Molt influents durant el govern Villèle 1821-28, foren derrotats en la revolució del 1830 Més recentment 1954-62, aquest nom s’aplicà als partidaris intransigents de l’Algèria francesa A l’Estat espanyol, des de l’acabament del franquisme, hom anomena ultres o ultradretans els feixistes enyorosos de la…
Agressions de l’extrema dreta en la diada del 9 d’octubre a València
Grups d’extrema dreta escridassen i intenten agredir manifestants el Dia Nacional del País Valencià Els ultres, convocats especialment per l’organització España 2000, boicotegen les dues principals manifestacions d’aquest dia a València la convocada per la Comissió 9 d’Octubre, i que el 2017 reivindica la llengua "com a espai de trobada", i la tradicional processó cívica del Nou d’Octubre Els membres del Govern de la coalició PSPV-Compromís han de ser protegits per un cordó policial Els representants del PP i de Ciutadans, les falleres, collectius com el Tribunal de les Aigües o la Banda…
El carlisme
Entre el Trienni Liberal del 1820 al 1823 i la revolta contra la Segona República Espanyola el 1936, es desenvolupà, amb una intensitat oscillant, un moviment políticament antiliberal, que unia una retòrica tradicionalista i intransigent amb un grau innegable de mobilització popular Després del País Basc i Navarra, foren Catalunya i el País Valencià —juntament amb zones del Baix Aragó— els territoris on aquest fenomen tingué més importància Aquesta escissió profunda d’unes societats prou evolucionades des del punt de vista social i econòmic ha marcat la trajectòria del període En conjuntures…
Política. Europa 2019
Política
2019, any de transició Manifestació dels Armilles Grogues a l’Esplanade des Invalides de París, el 16 de febrer de 2019 © Thomon A Europa, el 2019 va ser un any de transició Els estats van aparcar qüestions urgents de l’agenda per a centrar-se en el principal repte polític de la Unió Europea, el Brexit, i les diferents cites electorals previstes Els dos tradicionals motors comunitaris, França i Alemanya , van ser el paradigma Emmanuel Macron, president francès, va limitar la seva promesa de reformar Europa a la insistència frustrada d’una política de seguretat comuna Un front que va haver d’…
Maig 2013
Dimecres 1 Un Primer de Maig marcat per la crisi Milers de persones es manifesten el Dia del Treball en diverses grans ciutats de Catalunya per a protestar contra les polítiques d’austeritat del Govern central i la Generalitat Les manifestacions encapçalades pels sindicats majoritaris es congreguen sota el lema "S’ho estan carregant tot", i reclamen uns pressupostos socials que no tinguin en compte el límit de dèficit A la tarda té lloc una manifestació de moviments alternatius amb el lema "Pel repartiment del treball i la riquesa, contra les retallades, reformes laborals, l’atur i la…
Octubre 2010
Divendres 1 Barack Obama nomena un nou cap de gabinet per al seu Govern El president dels Estats Units, Barack Obama, nomena Pete Rouse nou cap de gabinet del seu Govern Rouse, fins aleshores assessor polític del president Obama, substitueix en el càrrec Rahm Emanuel, que a partir d’ara aspira a l’alcaldia de Chicago Dures penes per als collaboradors de Fujimori L’antic assessor presidencial i mà dreta de l’expresident peruà Alberto Fujimori, Vladimiro Montesinos, és condemnat a 25 anys de presó, acusat de delictes contra els drets humans També són condemnats a penes d’entre 15 i 25 anys l’…