Resultats de la cerca

Membre del partit comunista i director de Mundo Obrero , el 1936 aconseguí una acta de diputat Des de la cartera d’agricultura 1936-39 propugnà la reforma agrària contra la idea collectivitzadora S'exilià el 1939

Fill d’un empresari assassinat per les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia l’any 1983, es llicencià en dret per la Universitat d’Antioquia 1977 i cursà empresarials a Harvard 1993 Professor associat amb Oxford 1998-99 i secretari general del Ministeri de Treball 1977-78, fou membre del Partido Liberal, director de l’Aviació Civil 1980-82, alcalde de Medellín 1982 i senador 1986-90 per la província d’Antioquia, de la qual fou governador en el període 1995-97 Abandonà el Partido Liberal i guanyà com a independent les eleccions presidencials del 2002 Impulsà la negociació amb les…

El 1892 començà a estudiar violí amb R Figueroa i harmonia amb S Cifuentes a l’Acadèmia Nacional de Música de Bogotà El 1903 marxà a Nova York i en tornar, dos anys més tard, fundà l’Orquestra Simfònica de l’Acadèmia Nacional de Música, de la qual fou el primer director L’any 1907 es traslladà a París per estudiar a la Schola Cantorum amb V d’Indy i violí amb A Parent, instrument que perfeccionà a Brusselles Durant la seva estada a Europa conegué M de Falla, F Pedrell i E Satie Novament a Bogotà, fou nomenat director de l’Acadèmia Nacional de Música, que convertí en conservatori seguint el…

A nou anys anà a Granada, on estudià ball flamenc Actuà a la península Ibèrica, i el 1920 debutà a París des d’aleshores formà parella amb Carmita García El 1930 presentà a Barcelona els seus Bailes de vanguardia Des del 1932 actuà sovint als EUA El seu flamenc incontaminat el feu cèlebre En retirar-se s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament Publicà Mi baile 1947, i formulà un decàleg, seguit pels ballarins més puristes

Passà a Espanya 1761 Estudià teologia a Valladolid Exiliat per Godoy al País Basc 1798, fou director del seminari patriòtic de Bergara En envair Napoleó la península Ibèrica formà part de la Junta Central i fou membre de la primera regència del regne 1810 Defensor aferrissat dels drets de Ferran VII, dissolta la regència publicà un manifest contra les Corts de Cadis Exiliat a Anglaterra, tornà en ésser entronitzat el partit absolutista 1814 Ferran VII el féu ministre d’ultramar i posteriorment conseller d’estat

Les eleccions del 2010 van condicionar molt l'agenda política de l'any, especialment a causa de les maniobres del president Uribe per forçar un canvi legislatiu que li permeti presentar-se com a candidat per a un tercer mandat Els grups de l'oposició van plantar batalla des del principi, però la força del Pol Democràtic i el Partit Liberal no va ser suficient per a frenar els desigs d'Uribe i els seus partidaris La clau va quedar a mans del Partit Conservador, que dóna suport al Govern però que no ha decidit si presentarà candidat propi a les eleccions del 2010 ni si…

El cicle electoral va marcar l’agenda política de l’any, començant al febrer pel rebuig del Tribunal Constitucional a admetre un referèndum sobre els canvis legislatius proposats amb la intenció de permetre que el president Uribe es presentés a les eleccions per un tercer mandat consecutiu Així va acabar la tasca desenvolupada pels partidaris d’Uribe durant més d’un any per a aconseguir l’aprovació de l’esmena constitucional al Senat i al Congrés, i a partir del mes de març es va iniciar el procés d’eleccions primàries internes en tots els partits El 14 de març es…