Resultats de la cerca

S'inicià en la pintura, però aviat es dedicà a l’arquitectura, inspirant-se en Vitruvi, Palladio i els edificis de la Roma clàssica Treballà a Urbino esglésies de San Francesco i San Domenico, Ancona moll i palau Feretti, Roma intervingué en la basílica de Sant Pere i féu el convent de Sant'Agostino i Nàpols església de L’Annunziata La seva obra principal és el Palazzo Reale de Caserta 1752-73, que li encarregà Carles III, per al forniment d’aigua del qual construí un impressionant aqüeducte de més de 40 km Reformà també el Palazzo Reale de Milà

S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més de quinze…

Fou alumne de Canevari Treballà en el baptisteri de Sant Pau Extramurs avui destruït, collaborà amb Vanvitelli en el palau Odescalchi, de Roma, i construí Santa Maria in Gradi, a Viterbo, però deu la fama a un dels monuments més representatius de Roma, la Fontana di Trevi, que li fou encarregada el 1732 construïda aprofitant com a fons la façana del Palazzo Poli, aconseguí un escenari barroc d’un gran efecte

És un mercat agrícola i un nucli industrial indústries alimentàries i d’elaboració del tabac Fundada pels longobards al s VIII, el 848 s’incorporà al ducat de Benevent, i el 879, a Càpua Conquerida pels normands el 1057, a mitjan s XII fou la seu d’un bisbat cal destacar-ne la catedral romànica, del s XII La construcció per part de Carles VII, el futur Carles III d’Espanya, del palau reial 1752, a 4 km de Caserta, provocà el naixement d’una ciutat moderna al seu voltant Caserta Nuova El palau reial és d’estil neoclàssic, un dels més grans edificis d’Itàlia Fou projectat 1750 i dirigit vers…

El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…