Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
vermífug
Farmàcia
Dit del medicament que provoca l’expulsió dels cucs paràsits intestinals, com ara ascàrides i oxiürs (antihelmíntic).
tintura d’all
Farmàcia
Tintura obtinguda per maceració de bulbs d’all en alcohol, al 20%.
Emprada com a vermífug, és administrada en forma de lavativa diluïda en aigua bullida i tèbia
molsa de Còrsega
Farmàcia
Mescla d’algues recollides i dessecades a les platges de Còrsega, Sardenya i Sicília.
Conté una resina i una gelatina vegetal En forma de decuit fou emprada com a vermífug contra ascàrides i oxiürs Actualment ha caigut en desús a causa de l’existència de vermífugs sintètics de més fàcil aplicació
botja pudent
Botànica
Mata de la família de les compostes, de fulles persistents, blanquinoses, dividides en brots arrodonits, tija una mica lignificada, de 10 a 30 cm d’alçada, molt ramificada, i petits capítols agrupats en panícula.
Viu en terres argiloses, àrides, riques en sals, especialment en nitrats, a les terres de clima sec de la regió mediterrània i als semideserts de l’Àsia central Planta molt olorosa pel seu contingut en eucaliptol i càmfora, ha estat emprada en medicina popular com a vermífug
tetracloroetilè
Química
Líquid incolor no inflamable, d’olor etèria, soluble en alcohol i èter i insoluble en aigua, que té una densitat d’1,6227, bull a 121°C i es congela a -22°C.
Hom l’obté per reaccions de cloració a partir de l’etilè Gaudeix d’una gran estabilitat química i és resistent a la hidròlisi àcida Presenta la més baixa toxicitat d’entre els solvents clorats i té una extensa aplicació com a dissolvent industrial A més, és emprat com a vermífug, nematicida i com a mitjà per a la transmissió de la calor També és anomenat percloroetilè
estany
Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…
Principals plantes superiors al·lòctones incorporades a la flora dels Països Catalans
A qualsevol flora coexisteix un conjunt de plantes considerades autòctones o natives al costat d’altres, en nombre més o menys elevat, d’introduïdes Aquests vegetals, originaris de vegades de regions llunyanes i d’introducció més o menys recent, s’anomenen allòctons o exòtics La nostra flora, que no és excepció a la norma, també acull un cert nombre d’aquests vegetals La regió d’origen d’aquestes espècies és molt diversa àsia oriental, Pròxim Orient, àfrica, Amèrica, Austràlia, etc i encara, sovint, no se sap exactament quina és, com tampoc, de vegades, l’època d’introducció al país Els…
bufera somnífera
Botànica
Planta perenne, de la família de les solanàcies, una mica lignificada a la base, de fulles ovades, alternes i enteres, tija pilosa, que ateny 1 m d’alçada, i petites flors campanulades, agrupades a les axil·les de les fulles; el calze és acrescent fins a envoltar el fruit, que és una baia vermella i que fou emprat antigament en medicina popular com a somnífer suau, febrífug i vermífug.
És planta ruderal, que es fa vora murs, ruïnes i llocs habitats a la part meridional de la regió mediterrània fins a l’Ebre i a les Illes Balears