Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
manganès
Color gris amb reflexos vermellosos.
dròsera
dròsera
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les droseràcies, de fulles totes basals.
La cara superior de la fulla duu pèls llargs, mòbils, vermellosos, terminats en una glàndula, els quals atrapen i digereixen petits insectes Es fa en torberes En medicina popular gaudeix de propietats antiespasmòdiques
miogeosinclinal
Geologia
Solc d’un geosinclinal, de tipus marginal o asimètric, situat entre dos cratons, amb poca subsidència i on en general no hi ha fenòmens magmàtics.
Els sediments que s’hi dipositen són menys potents que els dipositats a la part externa A les regions més properes als cratons, sovint amb característiques d’ambient geotectònic de plataforma inestable, s’hi poden originar formacions de dolomies i evaporites i, més sovint, argiles i gresos vermellosos
cobaltita
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’arsènic i cobalt, CoAsS.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic Pertany al grup de minerals de la pirita, i els cristalls tenen forma d’hexàedre o piritòedre amb les cares estriades com la pirita També es presenta en octàedres La duresa és de 5,5, i la densitat és de 6,33, més tova que la pirita Té un color blanc argentí amb tons vermellosos o també gris d’acer amb tintes violades Hom la troba barrejada amb diversos sulfurs o arsenurs de níquel i de cobalt a Ontario Canadà i també dispersa en roques metamòrfiques
silvita
silvina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de potassi
, amb el 52,5% de potassi i el 47,6% de clor.
Cristallitza en el sistema cúbic, generalment en cubs, bé que també es presenta en masses o grans grossos És incolora o blanca els colors vermellosos són deguts a inclusions d’hematites El seu gust és picant, més amarg que l’halita La seva densitat és 2 La silvita s’assembla molt a l’halita, amb la qual apareix als estrats de sal produïts per evaporació, però sempre en menor quantitat La localitat més famosa de silvita i d’altres sals de potassi és Stassfurt Alemanya A Catalunya hi ha el jaciment de Súria-Cardona Bages, també molt important Juntament amb la silvita…
Melcior Domenge i Antiga
Pintura
Pintor i pessebrista.
Es formà a l’escola de belles arts d’Olot, d’on fou després professor, i de la de Llotja, a Barcelona Fou deixeble predilecte i continuador de Joaquim Vayreda, a qui preparà sovint els quadres A divuit anys exposà individualment a Barcelona Conreà el retrat i el tema religiós Bon Pastor , als caputxins d’Olot, però fou bàsicament un paisatgista, més sintètic que el seu mestre i contrari a tot el que destorbés la natura Sobresurten els seus contrallums matinals Cromàticament es caracteritzà per la combinació d’uns ors verdosos amb uns violacis vermellosos que hom ha anomenat…
Les heppiàcies
Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on…
baldufa
baldufa 2 2 ( Monodonta turbinata )
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diversos mol·lucs gastròpodes
prosobranquis, que pertanyen principalment als gèneres Monodonta
, Gibbula
i Turbo
, els quals provenen de la desmembració de l’antic gènere Trochus
.
Són cargols de mar amb la conquilla en forma de baldufa, de mides variables, molt nacrada a l’interior Tenen un opercle dur i molt espiralat Són summament abundants als litorals de gairebé totes les mars Les espècies indicopacífiques, de 10 a 12 cm, són comestibles les conquilles són emprades per a fer botons A les costes mediterrànies, damunt les roques, és molt freqüent l’espècie Monodonta turbinata , d’uns 2 o 3 cm de diàmetre, amb la conquilla fosca profusament tacada de blanc les conquilles buides són sovint habitades per un bernat ermità L’espècie Turbo rugosum té la conquilla rugosa…
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i…
El que cal saber de l’eritema nodós
Patologia humana
L’eritema nodós és una inflamació de les parets de teixit conjuntiu que separen els lòbuls de greix subcutani, caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos, i que es localitza en general en la cara anterior de les cames És deguda a un mecanisme immunològic poc conegut, habitualment desencadenat per unes malalties determinades o l’administració d’uns medicaments concrets Les lesions pròpies de l’eritema nodós guareixen al cap d’unes tres setmanes a sis, i no provoquen complicacions Això no obstant, com que l’erupció sol anar acompanyada de símptomes generals, com…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina