Resultats de la cerca

Diverses circumstàncies han afavorit que des de les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI que els arquitectes concedissin una creixent importància a l’arquitectura vernacla En primer lloc la crítica a la globalització de l’arquitectura de l’estil internacional afavorí una represa de les identitats locals, que es reivindicà amb força ja no solament des de l’àmbit antropològic o etnogràfic Així, per exemple, el 1964 el MoMA de Nova York celebrà l’exposició Arquitectura sense Arquitectes, que serví per revaloritzar la construcció popular D’altra banda, la…

Carles Ros escriu Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano, una apologia de la llengua vernacla

Baldiri Reixach publica les Instruccions per l’ensenyança de minyons, tractat pedagògic que s’inspira en les doctrines racionalistes de les escoles de Port-Royal i que propugna l’ensenyament en llengua vernacla

Fou el primer autor en llengua vernacla, i és considerat pare de la literatura polonesa De línia satírica, empra la ironia per a fustigar els defectes dels seus contemporanis amb finalitat moralitzadora, en un estil simple i colloquial De la seva obra, en vers i prosa, cal destacar Postylla 1577, Zwierzyniec ‘El bestiari’, 1562, Zwierciadło ‘El mirall’, 1568, i un tractat filosoficomoral en prosa Żywot człowieka poczciwego ‘Vida d’un home de bé’, 1558, la seva obra cabdal

Escrit probablement al sud de l’Índia després dels ss IX-X dC, conté disquisicions sobre els sistemes filosòfics Vedānta i Sāmkhya, una inspirada exposició del Bhakti-mārga via devocional i les històries de tots els avatāra de Vishṇu En la part X, de 90 capítols, hom narra les aventures de Kṛishṇa, on abunden antropomorfismes desconcertants d’accentuat erotisme i d’una gran imatgeria mítica Inicià un gran ressorgiment religiós i fou el fonament de l’edat d’or de la literatura religiosa vernacla de l’Índia ss XIII-XVIII dC

Germà gran i mestre de Francisco Guerrero Molt probablement es formà com a nen de cor a la catedral de Sevilla Cap al 1560 marxà a Itàlia, on sembla que treballà com a cantor del cor de Santa Maria Maggiore, a Roma Es coneix una collecció de sis motets i una desena d’arranjaments per a viola de mà d’obres seves en llengua vernacla deguts a Miguel de Fuenllana i Diego Pisador Vincenzo Galilei també publicà alguna intabulació d’aquests sonets en Fronino dialogo Venècia, 1568 En el Cancionero de Medinacelli , se’n conserven tres madrigals a quatre veus

Es formà amb Gerónimo de Espinar i Bartolomé de Olaso com a escolà de cant a la catedral de Segòvia 1542-49 Posteriorment es traslladà a Salamanca, on estigué al servei del noble Mateo Arévalo Sedeño, el seu benefactor, gràcies al qual fou el primer compositor europeu que s’establí a Mèxic El 1554 entrà com a cantor a la catedral de la capital mexicana i el 1556, després d’ordenar-se de sacerdot, fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa en llatí i en llengua vernacla i desenvolupà una important tasca d’organització de la capella musical