Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
versemblança
Matemàtiques
Propietat d’ésser aparentment certa una hipòtesi estadística.
funció de versemblança
Matemàtiques
En la teoria del test d'hipòtesis estadístiques, funció igual a la densitat de probabilitat conjunta d’una mostra.
Claudi Bruelhs
Literatura
Escriptor occità.
És autor de Jardin di Musas provençalas 1628 Les seves poesies juganeres i les seves composicions polítiques interessen menys que les tres farses satíriques de llenguatge truculent, que fa oblidar la psicologia rudimentària dels personatges i la poca versemblança de l’acció
test d’hipòtesis estadístiques
Matemàtiques
Donada una mostra de grandària n, ( x1,...,xn ), formada per n realitzacions o observacions independents d’un cert fenomen o experiment.
Aquest mètode permet de decidir, a partir de les dades observades, si una hipòtesi estadística que hom ha fet sobre el model probabilístic del fenomen és correcta o no ho és Aquesta decisió hauria d’ésser presa sempre amb un cert grau d’incertesa Els problemes que tracta de resoldre aquesta teoria poden ésser, per exemple, decidir quin dels dos mètodes diferents de fabricació de bombetes elèctriques dona una mida mitjana més gran, o bé saber, a partir d’una sèrie d’anàlisis, si un malalt té una certa malaltia Sovint el model probabilístic consisteix en una llei de probabilitat teòrica donada…
Ester
Bíblia
Heroïna jueva, personatge principal del llibre bíblic del mateix nom.
Esposada pel rei persa Assuer , aconseguí de salvar la vida dels seus correligionaris i de frustrar, així, els plans d’extermini del primer ministre Aman, i féu girar la voluntat reial contra els perseguidors dels jueus Aquests fets, de poca versemblança històrica, semblen ésser l’origen de la festa jueva dels Purim La història d’Ester apareix representada al baptisteri paleocristià de Dura-Europos s III Les illustracions posteriors d’aquest tema o bé segueixen cicles narratius —arquivoltes de la portalada nord de la catedral de Chartres s XIII, tapissos flamencs s XV-XVII i…
Ronald Aylmer Fisher
Matemàtiques
Matemàtic estadístic anglès, considerat com el creador de l’estadística moderna.
A partir del 1919 treballà a l’estació experimental de Rothamsted, on desenvolupà un nou enfocament matemàtic de l’estadística amb tests exactes de significació per a mostres petites i una teoria de l’estimació que els és aplicable, el mètode de la màxima versemblança, les bases de la moderna planificació d’experiències i els mètodes d’anàlisi associats anàlisi de la variància Féu recerques en genètica i eugenèsia, que el portaren a ocupar la càtedra Galton d’eugenèsia, després de K Pearson, a la Universitat de Londres, i la de genètica a la de Cambridge 1943-57 Publicà, entre…
Lars Peter Hansen
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de l'Estat de Utah en matemàtiques i ciència política 1974 i doctorat en economia per la Universitat de Minnesota 1978, des del 1981 és professor a la Universitat de Chicago La seva aportació més destacada és la tècnica economètrica del mètode de generalització de moments generalized method of moments , GMM, per a l’estimació de paràmetres en els contextos en què el mètode estadístic de la màxima versemblança és d’aplicació problemàtica Ha estudiat també les relacions entre l’economia real i els mercats financers Membre de l’Econometric Society 1985, l…
Ippolito Nievo
Història
Militar
Literatura
Història del dret
Escriptor, advocat i militar vènet.
Molt jove encara, lluità per la independència de la república de Venècia, ocupada pels austríacs, i, acusat de conspiració, se n'anà a Milà Lluità amb Garibaldi al nord i a les Dues Sicílies a la tornada a Sicília, el vaixell naufragà i Nievo morí ofegat Escriptor pròdig, malgrat la seva mort prematura, produí poemes Lucciole , 1858, pamflets, assaigs, drames i, sobretot, obra narrativa Il barone di Nicastro, Il conte pecoraio 1857 però la seva obra cabdal és Confessioni di un italiano , publicada pòstumament i censurada amb el títol de Confessioni di un ottuagenario 1867, novella històrica…
Crespí
Família d’il·luminadors valencians (s. XIV-XVI).
Domènec Crespí — València 1437/38, documentat des del 1383, treballà per a Pere el Cerimoniós, per a la catedral de València, etc Illuminà, en un estil encara arcaïtzant, el Llibre del consolat de mar ~1408-12, Arxiu Municipal de València hom ha relacionat el seu estil amb l' Aureum Opus ~1354-91, Arxiu Municipal d’Alzira unes altres obres li han estat atribuïdes sense versemblança El seu fill Lleonard Crespí conegut del 1424 al 1459 illuminà la portada del Descendentia dominorum regnum Siciliae 1437, Biblioteca Universitària de València i la seva obra mestra, el llibre d’hores…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina