Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
semideu | semideessa
Religions de Grècia i Roma
Home o dona deïficats, a qui hom dona culte.
Normalment, entre els antics, reberen culte els avantpassats epònims d’una tribu o poble, els reis, guerrers victoriosos, fundadors de ciutats, etc En època històrica, molts personatges reberen culte, sobretot els emperadors romans, o altres genis o herois
quadriga
Representació d’una quadriga en un vas de bronze trobat al municipi de Vix (Museu de Châtillon-sur-Seine)
© Corel Professional Photos
Història
A l’antigor grecoromana, carro de cursa tirat per quatre cavalls de front, dos a cada banda del timó.
Feta d’una petita caixa de fusta, sobre dues rodes i sense seient, era utilitzada a les competicions del circ —introduïda a Olímpia el 680 aC— i, entre els romans, en ocasió de l’entrada triomfal dels generals victoriosos al Capitoli
ovació
Història
A la Roma antiga, honor tributat als generals victoriosos.
Inferior al triomf, el general al qual havia estat decretada l’ovació no tenia dret al carro triomfal ni vestia la toga picta , sinó la pretexta, i era coronat amb una corona de murta
victòria
Art
Representació plàstica de la victòria o de la dea Victòria.
La iconografia romana reelaborà els tipus grecs de níkē de fet, les níkai són anomenades indistintament victòries , com la coneguda Victòria de Samotràcia i en feu un dels temes més difosos, especialment per a illustrar les victòries dels emperadors en els relleus històrics, com a símbol en les monedes, en la glíptica, en els plafons dels arcs de triomf, etc Sovint enarbora un trofeu d’armes de bàrbars o escriu els fasts victoriosos damunt l’escut
Tsahal
Acrònim del terme hebreu Tsva HaHagana LeYisrael (‘Forces per a la Defensa d’Israel’), pel qual són conegudes genèricament les forces armades de l’estat d’Israel.
El Tsahal fou creat el 1948, amb l’establiment de l’estat d’Israel a partir de l’organització paramilitar Haganah, i incorporà també les milícies Irgun i Lehi Lluità, amb resultats gairebé sempre victoriosos, en totes les guerres araboisraelianes primera guerra araboisraeliana del 1948, guerra del Sinaí del 1956, guerra dels Sis Dies del 1967, guerra del Yom Kippur del 1973 i guerres del Líban del 1982 i el 2006, a més d’intervenir en la primera 1987-91 i segona intifada 2000-04 i en l’ofensiva a Gaza desembre del 2008 — gener del 2009 Comprèn forces de terra, aire i mar, i també…
aede
Literatura
Poeta i cantor cortesà professional de l’època heroica grega.
Substituí el noble afeccionat a l’art de proclamar les lloances i d’estendre la fama d’herois i reis tot cantant els esdeveniments de la història i de la llegenda L’aede feia vida de cort i tenia una posició molt honorable, per més que fos considerat vassall i servidor del rei i rebés una recompensa pel seu treball Creador dels seus versos així com de les seves melodies, a diferència del rapsode, que es limitava a declamar el que havia heretat, cantava les seves cançons heroiques acompanyant-se amb un instrument de cordes, a la taula del rei davant un públic principesc i noble La seva poesia…
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així com l’…
corona
Corona de Sant Eduard amb què fou coronat Carles II (1661) i usada en les coronacions reials angleses
© Fototeca.cat
Art
Història
Cèrcol de metall adornat de florons, pedres precioses, etc, que se cenyeix al cap com a símbol de dignitat sobirana o nobiliària.
Història i tipus La corona fou utilitzada des de temps molt antic pels personatges que s’havien destacat en algun fet religiós, polític o militar Al Pròxim Orient, l’empraren els reis i els sacerdots, amb un gran sentit místic A Egipte són remarcables, entre d’altres, la corona blanca o de l’Alt Egipte, la corona roja , del Baix Egipte, el pšen o doble corona , formada per la superposició de la roja i la blanca, i el khepreš o corona blava , emprada generalment per a la guerra i la caça Els grecs i els romans utilitzaren corones de fulles i de metall, ornades o no amb pedreria, per a premiar…
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació…
Tessalònica
Ciutat
Capital del nomós homònim, a la Macedònia, Grècia.
Situada al centre del golf de Tessalònica anomenat també Termaic , a l’E de la desembocadura de l’Axiós, és un centre important de comunicacions entre els països de la península balcànica, especialment els de Iugoslàvia, i l’Àsia Menor Nucli industrial molt desenvolupat el primer del país, té fàbriques de filatures tèxtils de cotó, llana i seda, indústries metallúrgiques, d’elaboració de tabac i de cervesa El port, obert el 1901, exporta, sobretot, tabac, manganès i pells A causa de la convenció de Tessalònica, signada entre Grècia i Sèrbia 1914 i, posteriorment, entre Grècia i Iugoslàvia…