Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Vistabella

Església de Jujol a Vistabella (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (140 m alt.) del municipi de la Secuita (Tarragonès), al NE d’aquest poble.
Era una antiga quadra que formava part del terme de Codony, separat del domini del monestir de Santes Creus tanmateix, el 1298 la meitat dels delmes i les primícies del lloc eren posseïts per l’arquebisbe i el capítol de Tarragona, i l’altra meitat per l’esmentat monestir
Vistabella
Llogaret
Llogaret del municipi de València, que forma part de l’antic terme del Rafalell i Vistabella, enclavat entre els de Massalfassar i Massamagrell.
Vistabella
Caseria
Caseria del municipi d’Onil (Alcoià), al NW de la vila, damunt la serra del Reconco.
Vistabella
Barri
Barri del municipi de Picanya (Horta del Sud), al N del poble, a l’esquerra del barranc de Catarroja.
Era un antic poble de la jurisdicció reial, que eclesiàsticament pertanyia a Picanya havia pertangut també, en part, a Torrent Fou agregat a Picanya el 1851
Vistabella del Maestrat
Vistabella del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a l’extrem septentrional de la comarca, que constitueix una zona de transició vers el Maestrat, del qual el separa el curs, fortament encaixat i tortuós, del riu de Montlleó, flanquejat dins el terme per les boscades serres del Bovalar (1.301 m alt.) i del Boi (1.271 m).
Aquest riu, en el seu curs més alt ja constitueix el límit entre el municipi i el regne d’Aragó Puertomingalbo i Mosquerola El límit meridional del terme és constituït per les serres de la Batalla 1507 m i del Carbó 1623 m, pel cim de Penyagolosa 1814 m i pels tossals de les Pomeres 1407 m, l’Albagés 1481 m i la Nevera 1195 m A l’E, més enllà de la profunda i deserta vall d’Usera, tributària del riu de Montlleó, el tossal Pelat, la serra de Penya-roja 1063 m i el morral Blanc 1021 m formen el límit amb el terme de Benafigos Al sector central, entre les serres del Bovalar i del Boi, al N, i el…
Rafalell i Vistabella
Antic terme de l’Horta (2,31 km2), a la costa, pertanyent al municipi de València, però enclavat entre els de Massalfassar (del qual depèn eclesiàsticament) i Massamagrell.
És format per les caseries de Rafalell i de Vistabella
riu de Micena
Riu
Afluent per la dreta del riu d’Albaida, del municipi d’Otos (Vall d’Albaida), prop de l’enclavament de Torralba i Micena
.
Neix al vessant septentrional de la serra de Benicadell, sota el port de Salem passa pel Ràfol de Salem, rep per l’esquerra el riu de Beniatjar i el barranc d’Otos i per la dreta el barranc de Rafalgani o de Castelló poc abans de desguassar al límit dels termes de Sant Pere d’Albaida i d’Otos
Samuel Escrits Lliberós
Futbol
Futbolista.
Incorporat com a davanter al Club Esportiu Europa l’any 1929, hi jugà dues temporades i un total de 26 partits Posteriorment formà part del Múrcia 1931-32 i del FC Barcelona 1932-33, on tan sols jugà un partit Acabà a l’Hèrcules d’Alacant 1933-35, amb el qual guanyà el Campionat de segona divisió
Antoni Pedrola i Font

Antoni Pedrola i Font
© Jordi Martin Arribas
Pintura
Pintor.
Fill de Salvador Pedrola i Parisi , feu la seva primera exposició individual el 1952 a Vilafranca del Penedès El 1954 ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi El 1956 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el premià amb la Medalla Masriera Dedicat a l’ensenyament, fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1960-78, a l’Escola Superior Tècnica d’Arquitectura de Barcelona 1965-73 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, com a catedràtic de procediments pictòrics a partir del 1973 Fou també collaborador i més tard responsable tècnic i…
la Secuita
la Secuita
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a l’interfluvi del Francolí i del Gaià, al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Nulles, Vallmoll de l’Alt Camp, a l’W amb els Garidells de l’Alt Camp, Perafort i una part de Vallmoll, al S amb els Pallaresos, al SE amb el Catllar i a l’E amb Renau Els límits del terme no segueixen cap accident geogràfic a excepció de la ratlla divisòria amb Vallmoll i part de la de Nulles, establerta pel torrent de Bogatell i la que, en l’angle entre els termes de la Secuita, Renau i el Catllar, constitueix el torrent de Renau Una sèrie de turons accidenten la part septentrional del terme, que és el tercer lloc de la comarca pel que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina