Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Wim Wenders

Wim Wenders
© ÉCU – The European Independent Film Festival
Cinematografia
Director cinematogràfic alemany.
Després de cursar estudis de medicina i filosofia, visqué a París on intentà sense èxit estudiar cinema El 1967, de retorn a Alemanya, estudià cinama i televisió a Munic La seva obra s’interessa per problemes de pèrdua d’identitat i per ambients i personatges marginals De la seva filmografia cal destacar Alabama 2000 Lightyears 1969, Summer in the City 1970 i, sobretot, Alice in den Städten ‘Alícia a les ciutats’, 1974, Falsche Bewegung ‘Moviment fals’, 1975, Im Lauf der Zeit ‘En el curs del temps’, 1976, Der amerikanische Freund ‘L’amic americà’, 1977, Lightning over Water ‘Llampec sobre l’…
Acadèmia del Cinema Europeu
Cinematografia
Institució fundada el 1989, amb seu a Berlín, per tal de promoure els interessos de la indústria cinematogràfica europea.
Creada inicialment amb el nom de Societat del Cinema Europeu, el seu primer president fou Wim Wenders La seva activitat més destacada és la presentació anual dels Premis del cinema europeu, coneguts antigament amb el nom de Felix
Nastassja Kinski

Nastassja Kinski
Cinematografia
Actriu cinematogràfica alemanya.
Filla de l’actor Klaus Kinski, estudià als Estats Units d’Amèrica amb Lee Strasberg Entre els films que ha interpretat amb directors de prestigi destaquen Falsche Bewegung 1974 i Paris, Texas 1984 de W Wenders, Tess 1979 de R Polanski, One from the Heart 1981 de F Coppola, Cat People 1982 de P Schrader, Revolution 1985 de H Hudson, Torrents of Spring 1988 de J Skolimowski, Il sole anche di notte 1989 de P i V Taviani, L’alba 1991 de F Maselli, etc
Lliurament dels premis de l’Acadèmia Europea de Cinema
Se celebra a Berlín la cerimònia de lliurament dels premis de l’Acadèmia Europea de Cinema La gran guanyadora és la pellícula de Pedro Almodóvar Todo sobre mi madre , que rep els premis a la millor pellícula, a la millor actriu Cecilia Roth i al millor director El premi al millor documental és per a Buenavista Social Club , de Wim Wenders L’Acadèmia concedeix premis honorífics a Ennio Morricone i a Roman Polanski pel conjunt de la seva carrera, i a Antonio Banderas com a promotor del cinema europeu i per la direcció del seu primer film, Crazy in Alabama
Josep Maria Bardagí i Freixas
Música
Compositor, arranjador i guitarrista català.
Format al Conservatori de Música de Barcelona, debutà com a guitarrista professional l’any 1965 en el grup Gratsons L’any 1970 treballà amb músics com Peret, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra i Raimon Tres anys més tard començà a collaborar amb Joan Manuel Serrat, arranjant i produint discos i acompanyant-lo en diverses gires També treballà en sintonies de campanyes publicitàries i per a programes de televisió, i realitzà els arranjaments de l’himne del FC Barcelona per al centenari Compongué bandes sonores per a films de Wim Wenders i Alain Tanner En el seu primer…
Sebastião Salgado
Fotografia
Fotògraf brasiler.
Estudià ciències econòmiques a São Paulo i a Vanderbilt EUA Des del 1973 treballà com a reporter fotogràfic arreu del món per a agències com Sygma 1974, Gamma 1975 i Magnum 1979 El 1994, amb Lélia Wanick Salgado, la seva dona, establí Amazonas Images, una agència dedicada exclusivament a la seva obra Realitza reportatges de contingut social, com ara Save the Children, Sahel l’homme en détresse 1984-85, Workers 1990-96 i Migrations 1993-99, però posteriorment ha diversificat els seus temes d'interès i s'ha centrat especialment en la natura Terra , 1997 Genesis , 2006 Aqua Mater , 2008 Then…
Michelangelo Antonioni
Michelangelo Antonini
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la crisi de…
Ry Cooder
Música
Nom amb què és conegut Ryland Peter Cooder, guitarrista de blues nord-americà.
Començà a tocar la guitarra de ben petit, instrument que dominà en poc temps, així com la mandolina i el banjo Molt preocupat per les arrels de la música dels EUA i d’altres parts del món, fou conegut pel seu domini del blues tocat amb la tècnica bottleneck , és a dir, amb un cilindre tipus coll d’ampolla en un dit de la mà que es desplaça pel màstil Començà a destacar com a músic de sessió collaborant amb The Rolling Stones, Eric Clapton, Taj Mahal, Captain Beefheart i altres L’any 1970 feu el seu primer disc en solitari, on recuperà música popular dels EUA, en un estil a cavall entre el…
road-movie
Cinematografia
Gènere cinematogràfic (en traducció literal ‘pel·lícula de carretera‘), centrat en la vida de persones la marginació, la solitud o les aspiracions de les quals es reflecteixen en la mobilitat constant.
En moltes ocasions el desenllaç és dolorós i trist Alguns exemples són HHawks Rio Bravo , 1959, DHopper Easy Rider , 1969, PBogdanovich Paper Moon , 1973, MScorsese The Color of Money , 1986, RScott Thelma and Louise , 1991, EMartínez-Lázaro Carreteras secundarias , 1996 i DLynch The Straight Story , 1999 Alguns exemples d’aquests darrers anys han estat Senior Trip 1995, de KMakin, A Life less Ordinary 1997, de DBoyle, i les produccions espanyoles Los años bárbaros 1998, de FColomo, i Lisboa 1999, d’AHernández, a més de la brasilera Central do Brasil 1998, de WSalles Els Estats Units,…
Madredeus
Música
Grup musical portuguès.
Fou fundat el 1985 per Teresa Sagueiro veu, Pedro Ayres Magalhães guitarra, Rodrigo Leão sintetitzadors, Fernando Judice guitarra acústica, Gabriel Gomes acordió i Francisco Ribeiro violoncel, que n’han estat els membres principals Rebé el nom del convent de Madredeus de Lisboa, on el grup assajava en els seus inicis El descobriment i la incorporació de Teresa Salgueiro, aleshores una jove de disset anys que cantava fados en locals del Barrio Alto de Lisboa, fou decisiva en la popularitat del grup, molt arrelat en la tradició musical portuguesa i amb influència també de la música clàssica i…