Resultats de la cerca

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860 Continuà els estudis al Conservatori de Brusselles amb JN Lemmens orgue -per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de JS Bach- i FJ Fétis composició El 1870 substituí L Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934 L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i posteriorment hi…

Organista titular de l’església de Saint-Sulpice de París 1869-1934, la seva producció té una escriptura molt brillant, pròpia d’una concepció simfònica Entre les seves obres destaquen les deu simfonies per a orgue, el ballet La korrigane i els drames lírics Jeanne d’Arc i La nuit de Walpurgis Edità les grans obres de Bach per a orgue

A causa de la seva ceguesa rebé la seva primera formació musical a la Institution des Jeunes Aveugles, a París, de H Adam violí, L Lebel orgue i A Marty contrapunt Continuà els seus estudis al conservatori de la mateixa ciutat amb C Franck i Ch M Widor, al qual subtituí el 1894 en la plaça d’organista de Saint-Sulpice Franck i Widor influïren profundament en les seves composicions, especialment pel que fa a la música per a orgue les 6 simfonies , 24 pièces en style libre , entre d’altres El 1900 esdevingué organista de Notre-Dame de París Fou professor al…

Cec des de set anys, fou deixeble de CFranck i de Widor, i el 1900 fou nomenat organista de Notre-Dame de París Foren deixebles seus, entre altres, MDupré, ASchweitzer i NBoulanger De les seves obres sobresurten les sis simfonies per a orgue 1898-1930, una sonata per a violí i piano 1905, Poème 1925, per a orquestra, i Les Angelus 1929

Deixeble de CFranck i de Widor, fou organista de Sainte-Clotilde És el restaurador de la funció de l’organista eclesiàstic i escriví un ampli repertori destinat a l’orgue basat en melodies del cant gregorià La seva obra més característica és l' Orgue mystique , collecció de dues-centes vint-i-cinc peces per a tots els diumenges de l’any

Estudià orgue amb LV Vierné i composició amb G Fauré i ChM Widor Després d’una primera etapa dedicada a la composició, es consagrà fonamentalment a l’ensenyament Fou professora d’harmonia al Conservatori de París 1909-24, a l’École Normale de Musique 1920-39 i al Conservatori Americà de Fontainebleau des del 1921 El 1949 tornà al Conservatori de París com a professora d’acompanyament Per les seves classes van passar figures com A Copland, E Carter, J Françaix, I Markevitch o W Piston Desenvolupà una gran activitat com a directora i fou una de les primeres dones que dirigí una…

Estudià al Conservatori de París amb ChM Widor, A Gédalge i V d’Indy La seva música, que reprèn elements de la polifonia antiga francesa, és obertament modal en la melodia, però rigorosament diatònica en l’harmonia El seu gust per l’organologia antiga el portà a ser conservador del museu d’instruments del Conservatori de París 1949-61 La seva obra és molt extensa i diversa Inclou música escènica Le Rossignol en amour , òpera, 1928, orquestral tretze simfonies Concert per a piano , 1962 Concert per a clavicordi , 1967, vocal 6 tetrafonies , sobre textos del mateix composistor,…

Inicià els seus estudis al Conservatori de Bordeus i posteriorment els continuà al de París, on fou alumne de C Franck i Ch Widor orgue i improvisació, Ch Bériot piano i A Taudou harmonia El 1898 fou nomenat organista de l’església de Santa Clotilde en substitució de G Pierné A partir del 1919 ocupà la càtedra de música de cambra al Conservatori de París Malgrat haver compost quatre òperes i nombrosa música orquestral i de cambra, la seva producció més important està dedicada a l’orgue Cal destacar el cicle L’orgue mystique 1927-32, un recull de música organística per a cadascuna…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal, on estudià violí amb Miguel Alves i Carlos Dubbini i composició amb Lucien Lambert El 1919 s’establí a París, ciutat on estudià amb prestigiosos compositors, com ara ChM Widor L’estrena del Prelúdio, coral e fuga per a cordes a París el donà a conèixer en els cercles musicals francesos Després d’una estada als Estats Units entre el 1928 i el 1930, retornà a París i prosseguí la seva formació amb Paul Dukas Posteriorment s’establí a Porto i el 1955 fou nomenat director del conservatori d’aquesta ciutat L’estil de Carneyro es…

Estudià al Conservatori d’Estocolm amb A Lagergren, J Dente i O Bolander, centre del qual fou professor entre el 1908 i el 1945 Parallelament desenvolupà les tasques d’organista a l’església de Gustav Vasa Considerat un dels més grans organistes europeus, participà en diferents iniciatives amb vista a potenciar el ressorgiment de la música sacra, no tan sols a Suècia, sinó també a la resta d’Europa El seu Te Deum , opus 25 1906, per a cor, cordes, arpa i orgue, i el Credo symphonicum , opus 50 1918, per a orgue, es consideren dues de les obres clau per mostrar un llenguatge musical que…