Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
xantofil·la
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos carotenoides oxigenats que ocorren en la natura conjuntament amb els carotens.
Solen ésser alcohols, i presenten l’estructura carbonada del carotè o licopè Entre els més importants cal esmentar la luteïna, un dels pigments més estesos en la natura, que ocorre en totes les plantes verdes conjuntament amb la clorofilla i el β-carotè, i també la criptoxantina, la licoxantina, la rubixantina, la zeaxantina i la licofilla
carotè
Bioquímica
Cadascun dels hidrocarburs carotenoides àmpliament distribuïts en la natura en les espècies vegetals i animals i que poden actuar com a provitamines A i ésser transformats en vitamina A a la paret intestinal en presència d’àcids biliars i de greixos.
Els carotens principals són l’α -carotè , el β -carotè , el γ -carotè i el licopè L’α -carotè és una substància de color vermell fosc, la molècula de la qual conté una cadena de dobles enllaços conjugats unida a un grup terminal de β-ionona i a un d’α-ionona en l’organisme dóna lloc a una sola molècula de vitamina A per molècula de carotè és l’antecessor de les xantofilles luteïna i flavoxantina El β -carotè és el més important com a precursor de vitamina A, és de color vermell fosc i de molècula simètrica amb dos grups terminals de β-ionona dóna lloc a dues molècules de vitamina…
luteïna
Bioquímica
Xantofil·la present en les parts verdes dels vegetals, en algunes algues i en els cereals.
N'hi ha també al rovell de l’ou, procedent dels cereals ingerits per les gallines És un diol derivat de l’α-carotè
zeaxantina
Bioquímica
Xantofil·la del blat de moro, d’algunes classes d’algues i del rovell d’ou, l’estructura de la qual és derivada de la β-carotina.
cromatografia
cromatografia en columna d’adsorció entre un sòlid (fase estacionària) i una solució líquida (fase mòbil)
© Fototeca.cat
Química
Mètode d’anàlisi immediat basat en la percolació d’una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida —porosa o finament dividida— o bé líquida fixa impregnant un suport inert.
Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…
Les algues calcàries
Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la…
El globus ocular
Anatomia humana
L’ ull o globus ocular constitueix l’òrgan receptor del sistema visual Es tracta d’un òrgan doble i simètric, situat a la part anterior i superior del crani, un a cada meitat del rostre Així, hi ha un ull dret i un ull esquerre Els globus oculars es localitzen a l’interior d’unes cavitats simètriques situades a la part anterior del crani, les òrbites oculars L’ull té una forma esfèrica, bé que és una mica aplanat en sentit vertical En l’adult les mides aproximades són de 24,3 mm en sentit anteroposterior, 23,6 mm en sentit vertical i 24,3 mm en sentit transversal…