Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
xarop
Alimentació
Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d’aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius.
Poden contenir polpa i escorces en petita quantitat, i de vegades són clarificats i pasteuritzats o esterilitzats Els xarops són emprats en pastisseria, compotes, melmelades, confitures, licors, begudes refrescants, etc El valor nutritiu és fonamentalment energètic L’anàlisi inclou investigació i determinació de sucres, densitat, àcids i additius Són adulterats amb espessidors, edulcorants sintètics, conservants, melasses, mucílags, etc Els punts de cocció tradicionals d’un xarop són el punt de fil , el punt volant , el punt de bola , el punt de caramel i el sucre cremat
xarop
Farmàcia
Solució saturada de sucre en aigua, emprada com a vehicle en molts medicaments.
Les proporcions de sucre i aigua són, en pes, de 640 i 360 g, respectivament Els mètodes de preparació poden ésser en fred o en calent La preparació en fred no dóna lloc a la inversió del sucre i fa el xarop menys sensible a la fermentació, però és llarg de preparació Actualment gairebé tots els xarops es preparen en calent , afegint-hi després un antisèptic nipagin, àcid benzoic, àcid salicílic com a antifermentatiu Per a millorar-ne les propietats organolèptiques, hom els aromatitza amb essències llimona, taronja, anís, riba o els dóna color amb colorants autoritzats groc…
xarop artificial
Alimentació
Succedani del xarop de fruita fet amb essències, àcids orgànics i additius.
xarop de glucosa
Alimentació
Producte obtingut per hidròlisi de fècula de patata o moresc que conté dextrines i glucosa.
És anomenat també glucosa líquida
xarop de poncem
Farmàcia
Preparat, fet en fred, amb aigua destil·lada de l’escorça del poncem.
Ordinàriament , però, hom el prepara afegint un 10% de la tintura del poncem al xarop simple És emprat com a correctiu
xarop de bastó
Càstig, correcció forta.
xarop de saba de pi
Farmàcia
Preparat que hom feia a base de gemmes de pi per maceració alcohòlica (1:1), al qual afegia després deu vegades el seu pes d’aigua bullent i sucre.
Era emprat com a balsàmic per a combatre la tos i com a correctiu de les pocions pectorals També podia ésser fet amb aigua destillada de pi i sucre
punt de fil
Gastronomia
Punt de cocció d’un xarop entre 105 i 110 ºC, en què el xarop agafa forma de fil quan s’estira entre els dits polze i índex, que han estat submergits just abans en aigua freda.
Segons la llargada i la resistència del fil, el punt de fil es divideix en punt de fil fluix el fil que forma el xarop fa uns 2 o 3 mm de llargada i es trenca fàcilment i punt de fil fort el fil que forma el xarop fa uns 5 mm de llargada i oposa una certa resistència al trencament Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi, el punt de fil mitjà