Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
orde de l’Àguila Negra
Història
Primer orde reial prussià creat el 1701 per Frederic I, elector de Brandenburg, quan fou coronat rei de Prússia.
orde de l’Àguila Blanca
Història
Orde instituït a Polònia, probablement el 1325, per Ladislau IV, en ocasió del casament del seu fill Casimir III amb Anna de Lituània.
Fou renovat el 1713 per August II Desaparegué amb el repartiment de Polònia, i fou restablert amb el ducat de Varsòvia El 1813 fou convertit en orde imperial rus El 1921 reprengué el rang d’orde suprem polonès
Entemena
Història
Rei sumeri de Lagaš.
Afermà la supremacia de Lagaš i construí un canal entre el Tigris i l’Eufrates Ordenà l’execució de l’anomenat vas d’Entemena Musée du Louvre, obra d’argent amb una àguila leontocèfala, pròpia de l’art mesopotàmic, gravada, que fou trobat a Tello
rei dels Romans
Història
Dignitat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Era com un vicari general de l’Imperi, el qual governava durant les absències de l’emperador i el succeïa sense haver-hi necessàriament una nova elecció Era elegit pels electors vivint l’emperador o, en cas de no haver estat feta encara l’elecció, a la seva mort Els seus distintius eren la corona oberta i l’àguila d’un sol cap tenia el títol d' august i el tractament de majestat L’emperador Napoleó I intentà de fer reviure aquesta dignitat creant el seu fill rei de Roma
Ivan III de Moscòvia
Història
Gran príncep de Moscòvia (1462-1505).
Fill i successor de Basili II, unificà una gran part de Rússia centralització del poder, unificació del sistema judicial, etc i lluità contra Suècia, els grans prínceps lituans i els livonians Repartí una part de les terres de la noblesa entre els soldats, establí relacions diplomàtiques amb diverses nacions europees i estimulà la influència cultural occidental Casat amb Sofia Paleòleg, neboda del darrer emperador bizantí, Constantí XII, importà a la cort la pompa bizantina, es donà el títol d’'autocràtor’ i adoptà l’àguila bicèfala de Bizanci Cridà l’arquitecte italià Aristotile…
comtat d’Eleta
Història
Títol concedit el 1893 a Jaume Girona i Canaleta (1856-96), senador, marquès consort d’Águila Real, nebot de Manuel Girona i Agrafell.
Passà als López de Carrizosa
barres catalanes
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte…
bandera
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…