Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Sant Pere de Terrassa
Josep Bracons (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Miquel forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
És l’edifici més gran del conjunt monumental i compleix la funció de parròquia del barri on es troba Presenta una estructura complexa deguda a les moltes transformacions que s’hi han fet La planta tenia una capçalera trilobada, un transsepte elevat i un creuer de construccions anteriors, que van ser reaprofitats en l’edifici romànic afegint-los a una única nau rectangular cap al final del segle XII Com a resultat, la nau és desproporcionada amb relació al transsepte El transsepte elevat de planta rectangular és cobert amb una volta de canó a l’interior i amb doble vessant a l’exterior Els dos…
Ferran Canyameres i Casamada
Literatura catalana
Escriptor.
El 1913 abandonà els estudis de batxillerat per treballar i el 1914 començà a fer-ho com a escrivent de tintoreria Del 1912 daten els seus primers escrits periodístics, apareguts en castellà al setmanari Heraldo de Tarrasa i on ja utilitzà el pseudònim Ferran d’Egara , pel qual fou conegut al llarg de tota la seva carrera El 1914 començà a publicar els primers poemes a La Comarca del Vallés i el 1915 publicà diversos articles humorístics a la revista satírica Tanu Terrassa, signats amb el pseudònim Faune Vell Fou secretari de la Cambra de Comerç de Terrassa El 1917 partí cap a França i s’…
,
catedral
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…
Josep Maria Martí i Bonet
© Phisalys
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Formació Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1949-1957 És també diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per l’Arxiu Secret del Vaticà 1971 i el 1976 obtingué el doctorat en Història de l’Església per la Pontificia Universidad de Salamanca Ha cursat també estudis de Biblioteconomia i Informàtica Títols eclesiàstics Ordenat de sacerdot el 1961, els seus càrrecs eclesiàstics inclouen el de capellà de la Casa General de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora darderes 1972 i el de canonge de la catedral de Barcelona 1988 Docència Ha…
Pere
Bíblia
Apòstol.
El nom del llatí Petrus i del grec Pétros , forma masculina de la versió grega de l’arameu Kēfā , ‘roca’ és el sobrenom donat per Jesús a Simó, fill de Jonàs, conegut també pel seu patronímic Bar-Ionā ‘fill de Jonàs’ Germà de l’apòstol Andreu i, com ell, pescador, vivia a Cafarnaüm en ésser cridat per Jesús Ocupa sempre el primer lloc en el catàleg dels apòstols i és anomenat príncep dels apòstols Amb Joan i Jaume pertanyia al grup d’amics íntims de Jesús que foren testimonis de la seva transfiguració i de la seva agonia a Getsemaní Després de confessar la messianitat de Jesús a Cesarea de…
concilis de Toledo
Conjunt de divuit sínodes eclesiàstics celebrats (400-702) a Toledo per tal de deliberar sobre qüestions disciplinàries, litúrgiques i, sovint, doctrinals.
Les actes s’han conservat a la Collecció Canònica Hispana De caràcter provincial, a partir del tercer 589, a semblança dels grans concilis ecumènics de l’imperi Bizantí, esdevingueren assemblees de direcció i de govern del regne visigòtic, convocades pel rei i presidides pel metropolità més antic o de més prestigi El més important fou el tercer, reunit per consell de Leandre de Sevilla, on RecaredI abjurà l’arianisme i fou segellada la fusió del poble hispanoromà i el got Sovint, com el setè 646, el vuitè 653, el novè 655, el desè 656, el dotzè 681, el setzè 693, el dissetè 694 i el divuitè…
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al s III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses s V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o…
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es féu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d' universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
arquebisbat de Barcelona
© fototeca.cat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Barcelona.
Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…
Castellbisbal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a la zona de transició cap al Baix Llobregat.
Situació i presentació El municipi de Castellbisbal, d’una extensió de 31,15 km 2 , és situat a la vall baixa del Llobregat, a la confluència de la riera de Rubí amb aquest riu, cursos que formen el límit meridional del terme que en aquest zona entronca amb els de Sant Andreu de la Barca, Corbera i Pallejà, a la dreta del riu, i amb el del Papiol, a l’esquerra de la riera de Rubí, municipis tots del Baix Llobregat Encara que en la divisió comarcal del 1936 fou adjudicat aquest terme al Vallès Occidental pel fet que pertanyia al partit judicial de Terrassa i perquè aleshores els pagesos de…