concilis de Toledo

Conjunt de divuit sínodes eclesiàstics celebrats (400-702) a Toledo per tal de deliberar sobre qüestions disciplinàries, litúrgiques i, sovint, doctrinals.

Les actes s’han conservat a la Col·lecció Canònica Hispana. De caràcter provincial, a partir del tercer (589), a semblança dels grans concilis ecumènics de l’imperi Bizantí, esdevingueren assemblees de direcció i de govern del regne visigòtic, convocades pel rei i presidides pel metropolità més antic o de més prestigi. El més important fou el tercer, reunit per consell de Leandre de Sevilla, on RecaredI abjurà l’arianisme i fou segellada la fusió del poble hispanoromà i el got. Sovint, com el setè (646), el vuitè (653), el novè (655), el desè (656), el dotzè (681), el setzè (693), el dissetè (694) i el divuitè (702), serviren per a legitimar usurpacions del tron (Khindasvind, Ervigi i Vítiza), establir el sistema de successió al tron reial o la prelació de les seus i del primat (sobretot al concili dotzè). En el camp doctrinal, en la lluita contra el priscil·lianisme i l’arianisme, destaquen els símbols de fe, sobretot el Libellus in modum symboli dels concilis primer i segon, així com els símbols del quart (633), del sisè (638) i, sobretot, de l’onzè (675), de gran importància teològica. Hi hagué innovacions importants, com el filioque (al concili tercer), introduït posteriorment en el símbol nicenoconstantinopolità i difós a l’Església romana. Des del punt de vista litúrgic, forneixen documentació important sobre l’evolució de la litúrgia visigòtica. Com a assemblees del regne, han marcat fins en èpoques recents la constitució interna de l’Estat espanyol. La participació dels bisbes dels Països Catalans i de la Narbonesa als concilis de Toledo fou irregular, segons les incidències religioses i polítiques. Durant el període de més esplendor doctrinal de l’església visigòtica (del concili tercer al vuitè) l’assistència catalana i narbonesa fou nodrida. Del concili novè al dotzè fou molt pobra (a excepció dels bisbes valencians, que continuaren assistint-hi; els més perseverants foren els de València, Elx i Xàtiva). L’explicació és l’ambient de rebel·lió sociopolítica que es posà amb la revolta del duc Pau (673); als concilis onzè i dotzè no assistí cap bisbe narbonès ni del territori que després esdevingué el Principat. La reaparició en massa es produí als concilis tretzè (683), quinzè (688) i setzè (693); i encara que no consten els noms dels bisbes assistents als concilis dissetè (694) i divuitè (702), sembla que els bisbes catalans acabaren força vinculats a les normes eclesials del darrer període visigòtic, matisades en la litúrgia per una certa diferenciació pròpia de les províncies Tarraconense i Narbonesa. Això explica que a partir de la Reconquesta l’Església d’aquests comtats sentís la tradició visigòtica litúrgica i legal com a cosa viva a restaurar.

Concilis de Toledo

concili	any	*	temes principals	bisbe president	rei
I	400	19	Condemna del priscil·lianisme. Disciplina eclesiàstica.	Patruí de Mèrida	-
II	527	6	Disciplina clerical, celibat i béns de l’Església.	Montà de Toledo	Amalaric
III	589	75**	Fundació del regne catòlic de Toledo. Abjuració de l’arianisme. Disciplina eclesiàstica.	Masona de Mèrida	Recared I
IV	633	69	Sistematització i consolidació del regne catòlic de Toledo. Unificació dels ritus litúrgics. Regulació de la successió reial.	Isidor de Sevilla	Sisenand
V	636	24	Afermament de l’elecció del rei Khíntilia. Disciplina eclesiàstica.	Eugeni de Toledo	Khíntila
VI	638	53	Disciplina eclesiàstica. Penitents. Béns de l’Església.	Escluà de Narbona	Khíntila
VII	646	41	Afermament de l’usurpador Khindasvint enfront de la noblesa i de part de la clerecia. Disciplina eclesiàstica.	Oronci de Mèrida	Khindasvint
VIII	653	60	Amnistia per als enemics de Khindasvint. Restauració de l’elecció reial. Disciplina eclesiàstica.	Oronci de Mèrida	Recesvint
IX	655	17	Administració dels béns eclesiàstics.	Eugeni II de Toledo	Recesvint
X	656	22	Festa de la Mare de Déu el 18 de desembre. Disciplina eclesiàstica.	Euegni II de Toledo	Recesvint
XI	675	19	Unificació litúrgica de la Cartaginense. Disciplina eclesiàstica.	Quirze de Toledo	Vamba
XII	681	38	Legitimació del cop d’estat d’Ervigi i pas de la monarquia electiva a la successòria. Primacia dels arquebisbes de Toledo. Confirmació de les lleis antijueves.	Julià de Sevilla	Ervigi
XIII	683	77	Pacificació del regne i protecció del rei i de la seva família.	Julià de Toledo	Ervigi
XIV	684	27	Aprovació i subscripció de les actes del concili III de Constantinoble.	Julià de Toledo	Ervigi
XV	688	66	Legitimació de la proclamació del rei Ègica i pacificació dels grups polítics del regne.	Julià de Toledo	Ègica
XVI	693	61	Deposiciño de l’arquebisbe de Toledo Sisbert. Consolidació de la reialesa.	Fèlix de Toledo	Ègica
XVII	694	?	Disciplina litúrgica. Seguretat de la família reial. Persecució dels jueus	Fèlix de Toledo	Ègica
XVIII	702	50?	No se’n conserven les actes, però segurament avalà el nomenament de Vítzia.	Gunderic de Toledo	Vítzia
* bisbes representats; ** 8 dels quals arians

Assistència dels bisbes dels Països Catalans i de la Narbonesa als concilis de Toledo

concili

any

Tarragona

Barcelona

Girona

Lleida

Urgell

Osona

Tortosa

Empúries

Ègara

València

Elx-Elda

Dènia

Xàtiva

Narbona

Elna

Lodeva

Magalona

Besiers

Nimes

Carcassona

Agde

III

589

*

*

*

*

*

*

**

*

*

***

*

*

*

*

*

*

*

*

*

IV

633

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

V

636

*

*

*

*

VI

638

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

VII

646

*

*

*

*

*

*

VIII

653

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

IX

655

*

*

*

*

X

656

*

*

*

XI

675

*

*

XII

681

*

*

*

*

XIII

683

*

*

*

*

*

*

*

*

**

*

*

*

*

*

*

*

**

XIV

684

**

*

*

*

**

XV

688

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

XVI

693

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

XVII

694

XVIII

698?