Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
beina
Anatomia animal
Nom de diverses estructures anatòmiques, més o menys tubulars, que embolcallen totalment o parcialment un òrgan.
És el cas dels embolcalls de tendons beina tendinosa , de músculs beina muscular , d’axons beina de Schwann , etc, i fins, en els animals cavicornis, de l’estoig corni que embolcalla la banya òssia
conductes de Havers
Anatomia animal
Cadascun dels conductes situats en el centre de la substància fonamental del teixit ossi, que es disposa al seu voltant en forma de làmines concèntriques.
Cada conducte conté un vas sanguini, una fibra nerviosa i medulla òssia El conjunt dels conductes i de les làmines òssies concèntriques és anomenat sistema de Havers , descrit pel metge anatomista anglès Clopton Havers 1650-1702
La Quina
Prehistòria
Jaciment prehistòric situat a uns 20 km d’Angulema (Charenta).
Entre el 1808 i el 1965 hom hi descobrí nombroses restes de l’home de Neandertal i de fauna contemporània d’aquest, així com una important indústria lítica i òssia que contribuí decisivament al coneixement del Mosterià i del Paleolític superior
Pierre Flourens
Metge llenguadocià.
Es doctorà en medicina a Montpeller i després a París, on fou deixeble de Cuvier Estudià la fisiologia del cervell i la formació òssia, demostrà la funció del cerebel en la coordinació muscular i descobrí les propietats anestèsiques del cloroform
cap
Anatomia
Part superior del cos de l’home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos.
El cap dels vertebrats comprèn el crani, que, situat superiorment i posteriorment, és una cavitat òssia que conté l’encèfal, i la cara, que, situada inferiorment i anteriorment, allotja l’inici dels conductes respiratori i digestiu i gran part dels òrgans dels sentits
Policitèmia
Patologia humana
Definició És anomenat policitèmia un increment persistent de la massa total de glòbuls vermells de l’organisme, amb una concentració sanguínia d’hematies superior a 6 milions/mm 3 , la qual cosa provoca un augment de la viscositat de la sang capaç d’originar trastorns circulatoris i afavorir la formació anormal de trombes o coàguls sanguinis Causes i tipus L’augment de la massa d’hematies és degut en tots els casos a un increment de la producció de glòbuls vermells per part de la medulla òssia L’origen d’aquesta anormalitat pot ésser divers i sovint és desconegut Hom en…
placa
Anatomia animal
Qualsevol formació plana de material dur que normalment forma part de l’exoesquelet o dermatoesquelet d’alguns animals.
N'hi ha de natura calcària, com la de molts grups d’equinoderms, de corneoòssia, com la dels crocodilians, els quelonis i mamífers edentats, de completament òssia, com la dels condrictis i osteïctis cavall marí, peix cofre, etc, i de completament còrnia, com la dels rèptils escatosos
granulopoesi
Medicina
Formació dels granulòcits.
Com totes les cèllules sanguínies, es formen a la medulla òssia a partir de cèllules progenitores pluripotencials o cèllules mare Sota la influència de diversos factors hematopoètics, les cèllules mare, potencialment precursores de qualsevol cèllula sanguínia, proliferen cap a cèllules progenitores cada cop més compromeses en una línia cellular
plaqueta
Biologia
Cèl·lula anucleada de la sang, que intervé en totes les fases de l’hemostàsia i de la coagulació.
Les plaquetes s’originen a partir dels megacariòcits de la medulla òssia, la melsa i el pulmó, i després d’una vida mitjana de 5-11 dies són destruïdes en el sistema reticuloendotelial d’aquests òrgans La sang perifèrica conté plaquetes en nombre de 250000 per mm 3