Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
quid
Punt essencial d’una qüestió.
secundum quid
Filosofia
Locució emprada per l’escolàstica medieval i que significa ‘segons un cert aspecte’, ‘en un cert sentit’.
Indica que el significat d’un terme no és assumit en el seu valor més absolut i universal, sense restriccions simpliciter , sinó en una especificació més determinada
quid pro quo
Expressió llatina que significa l’error que consisteix a prendre una cosa per altra.
entrellat
Manera com s’ha esdevingut o realitzat, com està conjuminada, alguna cosa, i que és l’objecte d’una indagació.
deslabialització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment labialitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català s’ha perdut l’element labial del grup k + w llatí en quid > que, quomodo > *quomo > com, etc, i del grup g + w germànic, com en werra > guerra
regla
Filosofia
Element de l’Art de Ramon Llull que a l’Art abreujada d’atrobar veritat (1271?) determina l’ús de les figures i a l’Ars generalis ultima (1305-08) defineix els models segons els quals hom pot fer una demanda o qüestió sobre alguna cosa.
En aquest darrer sentit les regles són nou qüestions generals que es poden fer de tota cosa, és a saber, si és utrum , què és quid , de què és de quo , per què és quare , quant és quantum , com és quale , quan fou quando , on és o fou ubi , de quina manera i amb quina ajuda quo modo i cum quo
Eusebi Freixa i Rabassó
Literatura catalana
Comediògraf, poeta i prosista.
Fou funcionari de l’administració local, a Madrid 1868-73 i altres municipis, i publicà nombroses obres de dret administratiu Bé que escriví algunes obres en català, destacà per les comèdies El ángel de una familia 1876 i Celos y quid pro quos , la llegenda versificada Teresa Guix, o sea Consecuencias de un adulterio 1847, que va refondre i va ampliar el 1856, i la novella Los azares de la vida , totes en castellà
Bernat Icard
Música
Compositor.
Cap al 1480 estava al servei del rei Ferran I de Nàpols 1458-90, on coincidí amb les teories de JTinctoris i FGaffurius Les seves composicions musicals conservades són un Kyrie i un Gloria , a quatre veus, tres Magnificat , un a tres veus i dos a quatre, dos motets a quatre veus Quomodo obtexit caligine in furore suo Dominus filiam Sion i Recordare Domine quid acciderit nobis i la cançó a quatre veus Non touchez à moi És considerat com un teòric musical per Gaffurius i altres autors
Joan Antoni Eixarc
Historiografia catalana
Historiador cartoixà, especialista en història eclesiàstica.
Oncle de sant Lluís Eixarc i Bertran, ingressà a Portacoeli 1516, d’on fou elegit prior el 1530 Deixà manuscrit un volum titulat Annotationes ad martyrologium romanum , que ja es trobava perdut al s XVII, i un Catálogo de los priores, frayles y donados del convento de la cartuxa de Porta-Coeli , obres que, segons informa J Rodríguez en la seva Biblioteca Valentina València 1747, es conservaven al s XVII a l’arxiu del monestir A l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 18, núm 1 hi ha una còpia del s XVIII del que sembla una altra obra seva, el Catalogus benefactorum Domus…
Joan Verdalet
Música
Organista i compositor català.
La primera notícia coneguda de l’activitat musical de Joan Verdalet correspon a la seva activitat com a organista de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, datada el 1650 el 26 d’agost de 1652 fou nomenat organista de la seu de Girona, on succeí Joan Molina en el càrrec Demanà la jubilació el 27 de febrer de 1683, la qual cosa li fou concedida, i fou succeït pel seu fill Joan, tot i que, el 17 de juliol de l’esmentat any, Joan Verdalet pare exercia encara com a organista de la seu gironina Es conserva una interessant composició nadalenca de Verdalet titulada Quid vidistis, heu,…