Resultats de la cerca
Es mostren 1490 resultats
megaturbidita
Geologia
Capa turbidítica molt potent, generalment de composició carbonàtica o mixta silícica/carbonàtica.
Les megaturbidites es troben intercalades en sediments marins profunds de tipus flysch Poden tenir gruixos de desenes o fins i tot de centenars de metres, i presenten una continuïtat lateral a escala de conca, constituint bons nivells guia de correlació estratigràfica Comunament tenen un terme inferior de caire bretxoide, seguit de termes de sorra i argila granuloclassificats El seu origen és lligat a esdeveniments catastròfics, associats a collapses de les plataformes de marge de conca El mecanisme de transport del sediment correspon a un flux massiu per exemple, un debris flow acompanyat d…
magnetotel·lúric | magnetotel·lúrica
Geologia
Dit del mètode d’investigació de la conductivitat elèctrica de les roques del subsol a partir dels camps electromagnètics naturals.
El mètode s’ha aplicat per a la detecció de volums de roca anòmalament conductius per exemple, impregnats de fluids o amb metalls en la prospecció petroliera i minera Així mateix, el mètode de prospecció magnetotellúrica permet mesurar les conductivitats fins a fondàries de diverses desenes de quilòmetres i constitueix una eina d’estudi de l’escorça inferior i del mantell
lineament
Geologia
Zona linear d’escala regional que dóna lloc a un accident topogràfic detectable per fotografies aèries o per imatges de satèl·lit.
L’origen dels lineaments és divers fractures, contactes litològics, capes prominents resistents a l’erosió, etc
lineació
Geologia
Fàbrica linear repetitiva i distribuïda homogèniament en una roca.
Generalment és producte de la deformació tectònica, tot i que el terme també ha estat utilitzat per a fàbriques d’origen sedimentari o magmàtic Les lineacions poden ser definides per minerals allargats orientats parallelament entre ells mateixos, per microplegament crenulació, per intersecció entre superfícies d’estratificació i de foliació, etc Alguns tipus de lineació són bons indicadors de la direcció d’estirament o de transport tectònic durant la deformació
leucoxè
Geologia
Producte d’alteració de minerals rics en titani, com l’ilmenita o la titanita.
És integrat fonamentalment per rutil, en cristalls molt petits
inversió tectònica
Geologia
Reactivació en sentit oposat d’una falla o d’una zona de cisalla.
També s’utilitza el terme d’inversió per a designar un canvi de moviment vertical, sigui d’aixecament o d’enfonsament, d’un bloc o d’una regió de l’escorça terrestre, com per exemple l’aixecament d’una antiga conca sedimentària
interferència de plegaments
Geologia
Procés o morfologia que resulta de la superposició de dos o més episodis de plegament en direccions diferents.
Les característiques de la interferència depenen de la posició espacial eixos i plans axials relativa dels plecs de cada episodi successiu, a més dels mecanismes de plegament operatius
indicador cinemàtic
Geologia
Estructura indicadora del sentit de moviment en una falla o en una zona de cisallament dúctil.
Hi ha indicadors de totes les escales, des de macroscòpiques fins a microscòpiques, cas que fa necessari l’ús del microscopi petrogràfic per al seu reconeixement Entre els indicadors més utilitzats cal destacar les estries amb graons mineralitzats en les falles fràgils, i les foliacions obliqües i cristalls asimètrics en les zones de cisallament dúctil
imbricació
Geologia
Estructura de blocs de roca solapats i limitats per falles inclinades, que convergeixen en fondària en una falla basal.
És característica en els cinturons d’encavalcament de les serralades, com ara els Pirineus