Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Sant Adeodat
Lloc o possessió del municipi des Mercadal (Menorca), al sud-est des Migjorn Gran, proper a la costa, que forma en aquest indret les platges de Sant Adeodat o de Binigaus
.
Adeodat F. Marcet i Poal
Botànica
Botànic.
Germà d’Antoni M Marcet i Poal, ingressà, com ell, en l’orde benedictí, i residí a Montserrat Obtingué el títol de perit agrònom, i es dedicà a la botànica Estudià la flora montserratina, i publicà un gran nombre d’articles al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i la “Revista Montserratina” Collaborà a l' Enciclopedia Espasa , i publicà algunes obres pietoses Fou membre corresponent 1946 de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans
Deodat I
Cristianisme
Papa.
Elegit el 615, el seu segell pontifici és el més antic dels coneguts, amb la inscripció Deusdedit papa És conegut amb aquest nom i anomenat també Adeodat La seva festa se celebra el 8 de novembre
Binigaus
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Antiga possessió del terme d’Alaior (Menorca), al nord-est de la vila, on hi ha les platges de Binigaus o de Sant Adeodat.
És subdividida en Binigaus Nou , prop de la qual hi ha una sala hipòstila anomenada es Galliner de sa Madona, i Binigaus Vell , amb un talaiot
Montferrer i Castellbò
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d’Urgell, a l S i…
Aspectes històrics dels estudis florístics als Països Catalans
Els orígens de la florística Les obres dels autors de l’antiguitat clàssica, com Dioscòrides o Plini, foren mereixedores durant l’etapa renaixentista de diversos comentaris botànics, sovint ricament illustrats, com aquesta edició de la traducció castellana de l’obra de Dioscòrides feta per Andrés de Laguna En aquesta etapa, la Universitat de València tingué un paper capdavanter i fou la primera, fora d’Itàlia, que creà una càtedra d’anatomia i herbes i un jardí botànic Imposà al titular de la càtedra d’herbes separada de la d’anatomia el 1560 l’obligació d’herboritzar per diferents punts del…