Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
bola de neu
Micologia
Bolet del grup dels camperols, de la família de les agaricàcies, de mida petita, de barret convex, cobert de fibres radials, de peu molt inflat a la base i de carn d’olor suau, anisada, que vira a bru vers el peu.
És comestible
agàric
Micologia
Gènere de fongs de la família de les agaricàcies, amb làmines, espores brunes i peu amb anell membranós, que comprèn bolets com el xampinyó ( A. bisporus
i el camperol ( A. campestris
).
rubiol de bosc
Micologia
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de barret blanc o groguenc, primerament glandiforme i després estès, amb làmines madures de color bru fosc, i de cama esvelta, amb anell, inflada a la base.
Es fa en boscs caducifolis És mengívol
pinenc
Pinenc
Kyle Jones iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet blanquinós, de la família de les tricolomatàcies, de capell de 5 a 12 cm d’ample, en forma d’espàtula o de llengua, i de cama lateral i prima.
Creix sobre troncs de faig, d’olivera, etc
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
camperol
Camperol
© Ron Pastorino
Micologia
Bolet de barret blanc, de la família de les agaricàcies, finament sedós, de primer convex, després estès, de 7 a 15 cm de diàmetre, amb làmines de color de rosa viu, que es tornen negroses, peu curt, una mica inflat, amb anell estret, membranós i fràgil, i carn blanca i ferma, d’aroma suau.
Viu entre l’herba, en prats i camps més o menys adobats amb excrements d’herbívors, en llocs no gaire secs Comestible, de gran qualitat, reputat superior al xampinyó, que és una espécie molt afí
pimpinella morada
Pimpinella morada
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, més o menys aplanat, de 4 a 12 cm d’ample, de color morat o violat brunenc, amb làmines escotades i de cama de color més clar que el capell.
La carn és violàcia i fa una lleugera olor d’anís És comuna en boscs i altres hàbitats És un bolet molt gustós
apagallums
Apagallums
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet gros, de la família de les agaricàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de color grisenc o bru, de barret primerament ovoide i després estès i amb un mamelló al mig, guarnit d’esquames esfilagarsades, i de cama llarga, amb faixes fosques en ziga-zaga, i engruixida a la base, proveïda d’un anell fàcilment mòbil.
Es fa sobretot en boscs, sobre sòls flonjos i àcids Els exemplars joves són de gust excellent
agaricàcies
Botànica
Antiga família d’agaricals, que comprèn gairebé totes les espècies de l’ordre, a excepció de lactaris i rússules (asterosporals), i higròfors.
Agaricàcies més destacades Agaricus bisporus xampinyó , camperol cultivat Agaricus campestris camperol , carlet, rovellol, rovellola, rubiol, rubiola Agaricus silvicola rubiol de bosc Lepiota excoriata paloma blanca , paloma Lepiota procera apagallums , apagallums, cogomella, maneta, pentinella ronyosa, pota d’ase
cogomassa
cogomassa
BioLib.cz (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de capell blanc o amb el centre una mica ocraci, de la família de les amanitàcies, de 5 a 11 cm de diàmetre; les làmines són amples, i la cama, esvelta i bulbosa, amb volva membranosa.
És semblant a la farinera borda i, com aquesta, és tòxica i mortal Viu sobretot en sòls calcaris, assolellats però humits S’ha de vigilar de confondre amb els camperols, especialment els camperols anisats Agaricus arvensis i A sylvicola