Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Aigües de Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El territori, muntanyós, és drenat pel barranc d’Aigües que desemboca directament a la mar, la vall del qual és compresa, en gran part, dins el terme municipal, llevat la mateixa capçalera, que forma un enclavat d’Alacant anomenat el Cabeçó, a llevant de la serra del mateix nom, i el sector més baix de la vall, que pertany al terme del Campello Una brolla on domina el romaní i alguna pineda cobreixen les terres no conreades Els conreus de secà, gairebé tots arboris garrofers, oliveres i ametllers i de regadiu unes 30 ha, la…
banys de Busot
Balneari
Antic balneari d’aigües sulfatades magnèsiques del municipi d’Aigües de Busot (Alacantí), a 390 m d’altitud, al vessant sud-oriental del Cabeçó, a 1 km del poble, al nord, al costat del santuari de la Mare de Déu de la Salut.
Durant la guerra civil de 1936-39 el govern republicà hi traslladà el Preventorio Infantil Antituberculoso de Guadarrama, i el 1939 l’antic balneari fou destinat definitivament a la nova funció com a Preventori Infantil Antituberculós de la Mare de Déu de la Salut, a càrrec, des del 1942, de mercedaris
Aigües Baixes
Caseria
Caseria del municipi del Campello (Alacantí) al sector oriental del terme, antiga façana marítima del municipi d’ Aigües de Busot
.
Antoni de Villanueva
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de…
serra de Cabrafic
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alacantí, que forma part dels contraforts meridionals del Cabeçó, situada entre els termes de Campello i d’Aigües de Busot.
El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello
el Cabeçó
Serra que separa l’Alacantí (Canal de Xixona) de la Marina Baixa (vall de Relleu), de direcció S-N, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1205 m alt.).
Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304 L’antic castell de Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina Dóna nom a un enclavament d’Alacant entre els d’AigüesdeBusot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes
tractat d’Almirra
Història
Tractat d’aliança i de delimitació de les respectives zones de conquesta concordat entre Jaume I de Catalunya-Aragó i l’infant Alfons de Castella, el futur Alfons X, en nom del seu pare Ferran III, signat el 26 de març de 1244 a Almirra, prop de Biar (Alcoià).
Les intromissions de l’infant Alfons de Castella, des del regne de Múrcia, a la zona de conquesta reservada a Catalunya-Aragó per anteriors tractats amb Castella de Tudellén i Cazola, provocaren una resolta reacció de Jaume I quan l’infant intentà que se li rendís Xàtiva, assetjada pel rei des del febrer de 1244 Emprant el mateix procediment, Jaume I s’apoderà de Villena i d’altres llocs de la conquesta castellana, actitud que decidí l’infant a entaular negociacions, que…
Alacant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal…
l’Alacantí
Comarca del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les…