Resultats de la cerca

De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i fou exiliat a Itàlia el 1767 No havent rebut ordes majors, un cop dissolt el seu orde passà de Ferrara a Venècia, on es casà Residí els darrers anys a Nàpols Mediocre versificador en les Odas de Filópatro 1779 i altres, és més conegut com a prosista per la rousseauniana novella pedagògica Eusebio 1788, prohibida per la inquisició espanyola el 1799 però sovint reeditada, per la novella pastoral Mirtilo o los pastores trashumantes 1795 i per les Frioleras eruditas y curiosas 1802, 1850, 1944 Traduí al castellà Fingal y Temora del…

Germà de Josep Marià Milego i Inglada Estudià, a Madrid, dret i filosofia i lletres i fou alumne de Castelar Fou catedràtic a Las Palmas de Gran Canària, Toledo i València collaborà en la creació de la Institución Libre de Enseñanza i dirigí, a Toledo, El Nuevo Ateneo 1879-90 i, a València, La Enseñanza Nacional 1904-08 Escriví nombroses obres de literatura de caràcter docent i Estudios, ensayos y disertaciones filosófico-literarias 1880 El seu fill Juli Milego y Díaz Toledo 1884 — , escriptor, publicà, entre altres obres, Emilio Castelar Su vida y su obra 1906, El problema catalán…

Figura en l’antologia Poetes universitaris valencians 1962 i ha publicat, entre d’altres, els reculls poètics La platja 1968 premi València de Literatura 1965, La ciutat de la platja 1972 premi Ausiàs Marc 1971, Viatge al teu nom 1982, Escandinàvia 1996 Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i Dring 2000

Estudià en el conservatori de València i amplià els seus coneixements a París, on conegué a Milhaud, Poulenc, Honegger i Ravel Entre les seves obres es destaquen Meditación de Sigüenza 1934, Cuarteto en re mayor para guitarra 1952 i Fantasía en tríptico sobre un drama de Lope 1961, guardonades amb el Premio Nacional de Música, i la La Antequeruela 1976, Premio Nacional de Composición ‘Manuel de Falla’ Autor d’obres de cambra, per a piano, de cançons, escriví una Historia abreviada de la música i un Compendio de armonía, contrapunto y fuga 1959

Collaborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz Progressista, prengué part activa en la política del seu partit 1843-56 i fou diputat a corts Fou un dels fundadors de la Revista de legislación y jurisprudencia i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica 1856 i altres estudis jurídics Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret

Participà en la frustrada reconquesta d’Alger 1775, en la campanya contra Gibraltar 1780 i en la guerra espanyola contra la república francesa 1794 Publicà obres de tècnica militar, el poema El triunfo de la verdad 1796 i les tragèdies Guzmán 1780 i Pelayo 1780

Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 en la categoria de menys de 57 kilos En el seu palmarès cal destacar una medalla d’or en els Campionats del Món París 1997 i una altra d’argent Birmingham 1999, totes dues en la categoria de menys de 57 kilos En els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla d’or en la mateixa categoria

Actuà en els principals teatres madrilenys, i escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional , molt representada a Madrid

Fou director del Museo Naval i de l’Instituto Histórico de la Marina i secretari de l’Academia de la Historia Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española 1931, La náutica española del siglo XVII 1935, El primer viaje de Cristóbal Colón 1943 i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella 1971

S'establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885 El 1894 s’establí a Madrid, on ocupà, més tard, la càtedra de medicina legal de la universitat Publicà estudis sobre dactilografia, l’allegat Un error judicial 1905 i una Introducción al estudio de la psicología positiva 1905, i estrenà l’obra teatral Los degenerados 1896