Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
batalla d’Albaida
Història
Militar
Ofensiva que el guerriller Quílez llançà sobre Xàtiva i Albaida des de la base de Xelva, centre d’operacions de les partides carlines sobre l’Horta i la Ribera.
El 25 de juliol de 1836 fou derrotat en aquesta localitat pel brigadier marquès de Villacampo
Museu Internacional de Titelles d’Albaida
© Museu Intern. de Titelles d’Albaida
Museu
Museu de titularitat municipal situat a Albaida, al País Valencià, on anualment té lloc un destacat festival internacional de titelles que aplega grups d’arreu del món.
Fou inaugurat el 1997, a l’edifici històric del palau dels Marquesos Actua com a centre de dinamització de la vida cultural de la ciutat i espai d’investigació i difusió del món dels titelles Té la voluntat d’estudiar i difondre l’art dels titelles i articular un discurs teòric al voltant de la titella i l’espectacle, a més de l’extensa collecció de titelles, procedent de tot el món, disposa d’una sala de projeccions i d’un centre de documentació El museu és també un punt de distribució de llibres especialitzats en el titella Té més de 400 peces procedents de tot el món Myanmar, l’Índia,…
el Milà
Llinatge noble valencià que té per genearca conegut Ramon del Milà, senyor de la baronia de Massalavés des del 1247.
La seva filla Damiata del Milà es casà amb el seu oncle Hug del Milà , i foren pares d' Andreu del Milà i del Milà , senyor de la baronia de Massalavés, que en la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III El seu fill Joan del Milà i la seva muller Geraldona de Centelles procrearen Joan i Lluís del Milà i de Centelles , que formà la línia secundària de Nàpols , i fou pare d' Ausiàs del Milà , cambrer d’Alfons IV, que es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrezia, l’amant del rei Foren pares de Jaume del Milà i d’Alagno , senyor de La Scala Calàbria, la descendència del qual…
lleó de Bocairent
© Fototeca.cat
Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona).
Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, del terme de Bocairent Vall d’Albaida, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València
governació de Xixona
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona Comprenia les foies de Xixona Alacantí i de Castalla Alcoià, la vall de Biar Alcoià, el terme de l’Alforí Vall d’Albaida i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx Baix Vinalopó i de les Salines d’Elda Alt Vinalopó Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial
Capuç
Escultura
Família d’escultors d’origen genovès establerta al País Valencià a mitjan s XVII.
Sobresurt, per la seva categoria i influència, Lleonard Juli Capuç i Calbet Ontinyent, Vall d’Albaida 1660-1731, escultor d’imatgeria religiosa com els seus germans Francesc Capuç i Calbet València 1665-1727 i Ramon Capuç i Calbet València 1666-1743, el seu pare, Juli Capuç Ontinyent 1630- , i el seu avi, Juli Capuç el Vell , oriünd de Gènova Subsisteixen, entre altres obres de Lleonard Juli Capuç, dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V Museu de Belles Arts de València
el Remei
Advocació mariana originada al s XIV o almenys popularitzada en aquesta època amb motiu de les calamitats públiques (pestes) que assolaren Europa.
Sembla que el seu origen és italià És molt estesa als Països Catalans, sobretot al Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris, entre els quals els de Castell d’Aro, Peratallada i Castell d’Empordà, a l’Empordà, el d’Alcanar, al Montsià, i el d’Arenys de Munt, al Maresme N'hi ha també a les Balears Llubí i al País Valencià Alacant, Albaida Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l’advocació d’un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou o pont del Remei La majoria dels santuaris, però, tenen el seu origen al s XVI La festa se…
bisbat d’Eivissa
Demarcació de l’Església catòlica, amb seu a la ciutat d’Eivissa, que comprèn les illes d’Eivissa i Formentera, amb quatre parròquies al municipi d’Eivissa, disset a la resta de l’illa i tres a Formentera.
Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es féu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris capitulars, com a…
Vilaragut
Llinatge valencià, l’origen, poc demostrat, del qual podria haver estat la casa reial d’Hongria, d’on Joan de Vilaragut degué passar a França i, després d’algunes campanyes guerreres, a Catalunya.
Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès el primer nom conegut, d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut 1185 A més d’un Guillem de Vilaragut que anà a la campanya de Mallorca, on adquirí terres 1229, alguns dels seus membres anaren a la conquesta de València 1238 amb certesa, Arnau de Vilaragut i Pere de Vilaragut , possiblement germans, que foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats Pere de Vilaragut fou veguer d’Osona i Bages, i li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells 1265…
Mosterià
Biopunt, a partir de fonts diverses
Prehistòria
Època prehistòrica corresponent al Paleolític mitjà.
La indústria del Mosterià fou fabricada per l’home de Neandertal, des del 100000 o abans fins al 40000 aC L’extensió és bàsicament europea, bé que també n'hi ha jaciments a l’Àsia occidental i indústries contemporànies emparentades al nord de l’Àfrica Aterià Els instruments de sílex són més complexos i més diversificats que els del Paleolític inferior, la qual cosa demostra un avançament tècnic notable, amb peces com les puntes triangulars, gratadors, etc Geològicament, el Mosterià correspon al darrer interglacial i a la primera fase de la glaciació del Würm Les condicions climàtiques fredes…