Resultats de la cerca

Neix al mont Saccarello, als Alps Lígurs, i desguassa, per la dreta, al Po, aigua avall d’Alessandria

Es dedicà a ampliar els seus dominis Locarno, Asti, Tortona, Alessandria, Alba, etc, en lluita contra els Savoia i els angevins, i el 1346 rebé Parma

Prestà suport a l’emperador Frederic II en la lluita amb el papat i guerrejà contra la ciutat llombarda d’Alessandria Aquesta opció li permeté d’estendre els seus dominis ocupà Bard 1241 a la Vall d’Aosta i Rívoli 1247 Mort l’emperador, abandonà el partit gibellí 1252 davant l’amenaça d’excomunió i interdicció d’Innocenci IV

Debutà el 1939 a Alessandria com a Liù, en Turandot El 1947 es presentà al Teatro alla Scala de Milà en Il tabarro Puccini i assolí una fama que li valgué el renom de la Duse de les sopranos Estrenà obres de Pizzetti i s’especialitzà en autors veristes El 1952 es presentà al Liceu de Barcelona amb Il console , de Menotti Enregistrà diverses òperes completes

De família gibellina, fou soldat a sou dels Scaligeri, dels Carraresi i del duc de Milà, Gian Galeazzo Visconti, successivament Es distingí en la presa de Bolonya 1397, al servei de Visconti, que li atorgà les senyories de Castagnole, Monferrato i San Martino En morir el duc 1402, es rebellà contra els Visconti i els prengué Alessandria 1403, Piacenza 1406 i Pavia 1410, i obtingué el títol de comte

L’inspirador fou el papa Alexandre III Es formà a imitació de la lliga Veronesa, amb la qual s’uní, i constituïren la lliga de la Concòrdia La lliga impulsà la reconstrucció de la ciutat de Milà, destruïda el 1162, fundà la ciutat d’Alessandria en honor d’Alexandre III i derrotà a Legnano 1176 l’emperador Barba-roja, el qual hagué d’abandonar la seva acció a la Llombardia pau de Constança

Emprà el nom artístic d' Adolfo de León Ocampos Estudià a Madrid i a Itàlia El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani , de Verdi, i assolí un èxit sorollós actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals de l’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod Es retirà el 1885 i s’establí a València

Fill del marquès Joan Jaume I i de Joana de Savoia, succeí el seu germà Joan IV El 1448 rebé del duc Francesc I de Milà la senyoria d’Alessandria, que perdé poc després Un any abans el duc Galeàs Maria I de Milà l’havia fet capità general del seu exèrcit Lluità al costat d’Alfons IV de Catalunya-Aragó 1452 i fou creat príncep del Sacre Imperi La seva primera muller fou Maria de Foix, amb qui es casà el 1465

Participà, a Sicília, en la revolució del 1848 i s’hagué d’exiliar a París Fou professor 1851 de química a Alessandria Piemont, on descobrí la reacció anomenada de Cannizzaro , i catedràtic a les universitats de Gènova 1855, Palerm 1861 i Roma 1871, i fou senador italià 1871 Desenvolupà mètodes precisos de determinació de pesos moleculars i atòmics basats en la llei d' Avogadro i aconseguí l’acceptació d’aquesta pel món científic de l’època congrés de Karlsruhe, 1860, així com també que fossin unificats els criteris de formulació dels composts químics Demostrà que la química…

Situada a la vora del Scrivia, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana del Po Té indústria tèxtil, i és un centre de mercat agrícola Antiga Dertona romana, fou seu episcopal des del s IV Conserva l’església romànica refeta posteriorment de Santa Maria Canale i la catedral, reconstruïda al s XVI, amb l’interior barroc